Gent Valenta al Palau

Amunt! Ben amunt!

La data del 16 de novembre de 2010 ha estat un gran dia per la cultura dels Països Catalans, una data per la història. La UNESCO ha declarat els castells i el Cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La trobada internacional va comptar amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, qui va declarar que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Dit això, permeteu-me una doble llicència. A més de felicitar a tots els components de totes les colles castelleres del nostre país, vull felicitar especialment a la meva colla castellera de cor, els SAGALS D’OSONA. Perquè dic doble llicència? Perquè gràcies a un membre d’aquesta colla, sóc militant d’ERC i el Departament de Cultura de la Generalitat, encapçalada per un Conseller d’ERC ha fet possible aquest esdeveniment.

La història va començar gairebé simultàniament. A la tardor del 2005 i vinculat als meus estudis d’historiadora i a la meva tasca com a secretària del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, vaig contactar amb Lluís Casellas, que llavors era regidor de Cultura de Vic per ERC i membre de la colla castellera dels Sagals i qui em va engrescar a formar part de la colla. Al mateix temps, va ser qui em va avalar per entrar a formar part d’ERC com a militant. Al cap de gairebé cinc anys, en Lluís és el president dels Sagals d’Osona i jo tinc l’honor d’encapçalar com a presidenta, la Permanent Comarcal del Vallès Oriental.

Malauradament i per manca sobretot, de temps, m’és impossible compaginar la tasca que m’ha tocat de fer amb el temps lliure que voldria per dedicar entre d’altres coses, a fer castells, però els valors que transmet el món dels castells m’ajuda a portar a terme amb força els meus projectes tant polítics, com personals. Com molt bé deia dimarts mateix l’Ernest Benach “En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”.

És ben cert, el món casteller t’ensenya aquests valors i si els saps assimilar bé, els pots utilitzar en qualsevol àmbit de la vida. Us posaré un exemple molt entenedor. En un castell, tots els elements en són importants; el baix és qui suporta directament el pes de tota la estructura, però aquest element necessita altres elements de suport: crosses, taps, vents, laterals...jo havia fet tant de tap com de crossa i sé de la importància de cadascuna de les peces que conformen un castell, per senzilles que semblin. El baix doncs, acompanyat dels elements abans esmentats, suporta sobre les seves espatlles a tots els pisos del castell, per acabar amb la canalla, l’acotxador i l’enxaneta. Us faig aquesta semblança perquè podem assimilar aquestes peces amb els actius del nostre partit: baixos, crosses, taps, vents i laterals són els militants de base; cadascun dels pisos que conformen el castell, a mesura que van pujant, són les estructures a nivell local, comarcal, regional, etc., fins arribar als nostres candidats al Parlament dels Diputats i al president del partit que és el nostre primer candidat a la Presidència del Parlament.

Ara estem a les portes d’una nova etapa de govern. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim un dret i un deure per exercir: el diumenge 28 de novembre tenim la possibilitat de decidir el nostre futur. Quines opcions tenim? Encara que sembli que hi ha un ampli ventall de partits i opcions polítiques, només n’hi ha dues. I perquè només dues? Per fer un símil, és com quan et pregunten en un examen de teoria de la conducció, quantes marxes té un cotxe. Molts diuen cinc o sis, però en realitat, només n’hi ha dues: la marxa endavant i la marxa enrere. Tenim doncs, només dues opcions: decidir-nos a construir una Catalunya independent, amb un futur pròsper, amb poder per administrar els nostres propis recursos sense que tinguem que discutir-nos dia sí i dia també, amb el govern espanyol o bé el contrari, donant l’esquena a tot plegat i restar a mercè d’un govern conservador, que no ens enganyem, socialistes i convergents no divergeixen gaire.

Amb tot això que us he volgut explicar, hi ha un missatge molt clar. El dia 28, sortiu de casa, aneu a exercir el vostre dret democràtic i sobretot, voteu en consciència. Reflexioneu, penseu quin futur voleu per vosaltres, pels vostres fills i per les generacions futures però no us oblideu dels vostres pares, avis i de tots els catalans i catalanes que des de fa 300 anys han vist i veuen com hi ha un estat que els oprimeix, un estat que sempre que ha pogut, ha castigat el nostre país, ha castigat Catalunya.

Catalunya però no es rendeix ni es rendirà mentre tingui aquest planter que amb tot el seu cor, la seva força i la seva empenta mira amunt, sempre amunt, per poder coronar el castell perfecte.

Companys, companyes, catalans nascuts a Catalunya i nouvinguts, tots vosaltres, VOTEU ESQUERRA, voteu l’únic partit que fa gairebé 80 anys que lluita per tots vosaltres, per Catalunya!

VISCA ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!

Maria Llerda i Jané
Presidenta comarcal ERC Vallès Oriental

Perquè demanem el vot per ERC?

El proper dia 28 de novembre de 2010, el país es troba davant d’unes eleccions al Parlament de Catalunya de gran transcendència històrica. Més si tenim en compte les mutilacions recents infringides pel Tribunal Constitucional a l’Estatut, aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, i les posteriors agressions al català com a llengua pròpia del país.

A les properes eleccions no ens juguem només, una major o menor representació parlamentària i estar o no al govern; ens juguem que el creixent sentiment d’adhesió a la causa de la independència per bona part de la població quedi estroncat, les polítiques socials pateixin greus retallades, que el referèndum d’autodeterminació s’allunyi en l’horitzó... Ens juguem que el futur del país caigui en mans de forces polítiques hostils a la nostra realitat nacional i a la democràcia.

D'aquest fet, en som tots una mica responsables. Els i les que signem aquest text hem sigut, en no poques ocasions, crítics amb les decisions i les persones que han dirigit el partit a nivell nacional durant els últims anys. Ara bé, ho hem fet sempre des del respecte degut als companys i companyes, i amb la voluntat de fer un partit més fort i més unit, capaç de liderar el moment històric que vivim com a país. Però aquest sentit de l'autocrítica mai no ens ha fet oblidar que Esquerra segueix essent l'eina que aquest país necessita per seguir avançant cap a la independència i la justícia social.

Com a militants d'Esquerra, doncs, volem reafirmar-nos en la nostra voluntat de treballar per un partit amb més de setanta anys a les seves esquenes, i encoratgem els companys i companyes que comparteixen neguits i opinions amb nosaltres a ésser actors actius d'aquest nou procés electoral que és aquí mateix i en el qual el nostre partit ens demana el nostre màxim esforç. I és que aquesta, és una aportació simple, honesta i oberta a tots els qui volem seguir formant part d'un projecte ambiciós i il·lusionant.

Demanem doncs, la màxima participació en la campanya i la mobilització dels simpatitzants i votants del nostre entorn, perquè alhora ens comprometem també a treballar de valent després de les eleccions perquè ERC:

1) Potenciï i aprofundeixi de nou en la seva línia estratègica de país, com a instrument més útil –i encara més necessari- per desenvolupar polítiques socials progressistes i contribueixi a accelerar -des del rigor, la fermesa i la coherència- l’alliberament nacional del poble de Catalunya.

2) Treballi per a crear un debat intern tranquil, que es fonamenti en la unitat i la pluralitat de pensaments i opinions, que valori aquesta diversitat com a riquesa transformadora: només des de la pròpia capacitat per a gestionar aquest escenari, podrem generar un partit de majories i capaç d'afrontar un futur millor.

3) Apropi, intensifiqui i potenciï la col·laboració amb els moviments populars que treballen per obtenir l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya, perquè l'alliberament nacional i social no és només cosa dels partits, sinó que ens cal la societat, el poble autoorganitzat i en marxa.


Visca Catalunya Lliure!
Visca Esquerra Republicana de Catalunya!

Oficina Antifrau 2003 vs 2010

Llei de comerç 2003 vs 2010

Impost de successions 2003 vs 2010

Gent valenta

Visita la nova pàgina web d'esquerra, gent valenta, on podràs consultar el programa electoral d'esquerra, conèixer la gent valenta del nostre país, informar-te de l'actualitat del partit, participar en l'edició del proper spot de publicitat, conèixer els nostres candidats i candidates... i molt més!

Ets valent? Ets valenta? Aquest és el teu lloc!

Tens un minut? En tens 15? Una hora? Mira què pots fer pel país...



Esquerra. Gent Valenta.

Xerrada: QUART CINTURÓ: una escletxa al territori. Com ens afecta a la Roca?

Us hi esperem!

Gent valenta

PER UN FUTUR DIGNE, EL 29 DE SETEMBRE, VAGA GENERAL

El progrés social forjat a base de dècades de sacrificis de les classes populars ens ha permès disposar avui dia d'un model sanitari i d'ensenyament públics de qualitat, d'un sistema de pensions equitatiu, viable i sostenible i en els darrers anys s'ha iniciat la construcció d'un nou pilar de l'estat del benestar adreçat a garantir el dret de totes les persones dependents a rebre una prestació. No obstant, vivim moments històrics difícils arran de la negació per part del Tribunal Constitucional de la voluntat de la ciutadania expressada en el referèndum d'aprovació de l'Estatut, de l'amenaça de desballestament de l'estat del benestar i de la retallada de drets socials i laborals dels treballadors i treballadores.

La reforma laboral impulsada pel govern espanyol forma part d'aquest guió en no orientar-se cap a un canvi en el model productiu que primi l'excel·lència del treball, la competència i la productivitat. Al contrari, es fonamenta en la consagració de l'acomiadament lliure i la recerca d'unes relacions laborals basades en la reducció de preus i salaris, la qual cosa comportarà la consolidació d'una economia fonamentada en la mà d'obra barata.

Atenent al fet que existeix una voluntat manifesta d'aprofitar la conjuntura de crisi per desplegar una ofensiva que hipotequi la superació de la crisi econòmica a la pèrdua de drets laborals i a la reducció de drets socials, cal respondre solidàriament i col·lectiva per tal de convèncer-nos que és possible un escenari distint, en què la crisi no colpegi els sectors socials més desafavorits, i en especial els joves, les dades d'atur dels quals ja assoleix el 40%.

Una vaga general representa un cost econòmic important per a les empreses, per als vaguistes i per a altres actors, certament. Però per al país encara és major el preu si allò que perilla és la cohesió social i nacional. En aquest sentit, cal no oblidar els precedents d'èxit de mobilitzacions anteriors de la classe treballadora, com ara la vaga general de l'any 2002 que va aconseguir la modificació de la reforma laboral retrògrada (abaratiment de l'acomiadament i enduriment de l'accés a les prestacions d'atur) que havia endegat el govern del Partit Popular presidit per Aznar.

* Des d'ERC manifestem el nostre suport a la convocatòria de Vaga General prevista per avui, 29 de setembre, com a expressió del compromís en favor del benestar dels catalans i catalanes, de la defensa dels drets de la classe treballadora i de la salvaguarda i foment de les polítiques socials coherents amb les necessitats reals de la ciutadania.

* Expressem el nostre compromís a treballar pels drets socials i civils del poble de Catalunya.

* Reivindiquem la defensa del model productiu propi de país i la necessitat de garantir la nostra autonomia col·lectiva en un Marc Català de Relacions Laborals.


Secció Local d'ERC la Roca del Vallès
29 de setembre de 2010

Cap a un país lliure i una societat justa

Al nostre país es viuen moments d’efervescència social i política. La sentència del Tribunal Constitucional ens ha deixat clar quins són els límits del desenvolupament del marc autonòmic i ha constatat que no és possible vertebrar l’estat espanyol des del respecte a les seves nacionalitats històriques. Dit amb d’altres paraules, el TC ens diu que de nació només hi ha una, i és l’espanyola.

Les resolucions del tribunal destrossen la columna vertebral de l’estatut, en capítols com el reconeixement de símbols nacionals, el finançament, el blindatge de competències, la bilateralitat o l’ús de llengua per part de les administracions. Aquesta sentència és també un cop de porta a les aspiracions històriques d’una part del catalanisme, que havia defensat una via federal per Catalunya dins Espanya, i somiaven que era possible construir un estat plurinacional. El somni s’ha acabat, Espanya no es pot canviar.

La manifestació del 10 de juliol va ser un clam de la societat catalana per exigir respecte a la nostra sobirania. Des de posicionaments diversos, cada cop més catalans prenen consciència que una Catalunya subordinada a Espanya no permet desenvolupar-nos plenament com a poble, ni a nivell social, ni cultural, ni econòmic.

Des d’ERC creiem que la millor resposta a la situació actual, la que pot unir a més catalans, als qui som independentistes, als qui són sobiranistes, nacionalistes o autonomistes és articular una resposta democràtica perquè la ciutadania pugui decidir respecte la nostra relació amb l’estat espanyol. Quina resposta a l’agressió que hem patit com a poble pot ser més transparent, democràtica i legitima que exercir el nostre dret a l’autodeterminació perquè la societat catalana es pugui expressar de forma oberta a les urnes?

ERC planteja que la propera legislatura es construeixin prou complicitats entre la societat civil i els partits polítics per tal de fer possible una consulta popular sobre la independència. Aquest és el nostre compromís per canalitzar els anhels que tants i tants catalans vam expressar el passat 10 de juliol. I quan la consulta sigui possible la gent d’Esquerra votarem independència.

Independència no en abstracte, no com una finalitat en si mateixa. Independència per aprofundir en la igualtat d’oportunitats, per gestionar els nostres recursos, per tenir veu pròpia al món, per ser solidaris, per millorar l’educació i sanitat públiques, per redistribuir la riquesa, per garantir un futur tranquil a la nostra llengua i cultura, per integrar la nova immigració, per respectar els nostres drets laborals, per decidir sobre les nostres infraestructures, per afavorir la unitat civil, per protegir el territori, per construir una societat justa, per tenir seleccions esportives pròpies, per continuar sent una societat inclusiva i d’acollida, com hem estat sempre, i també per respectar els lligams sentimentals, culturals i afectius que tants catalans tenen amb diferents pobles d’Espanya. Independència per encertar i per equivocar-nos, per ser nosaltres mateixos, per caure i aixecar-nos, per tenir veu pròpia al mon, per no haver de demanar permís a ningú, per ser responsables del nostre destí polític, econòmic i social.

Després de tants anys de lluita, hi ha arguments per a l’esperança, per fer realitat els nostres somnis. Si ens ho proposem, el futur és nostre.

Visca Catalunya lliure!


Manifest llegit durant l'albada de la Diada Nacional de Catalunya de 2010, davant del monument a l'onze de setembre, a la plaça de l'Ajuntament. A l'acte obert organitzat per Esquerra "Lleva't per la independència!".
La Roca del Vallès, 7.00h, 11 de setembre de 2010.

Lleva't per la independència!

El proper 11 de setembre, lleva't per la independència! Acte obert, ofrena al monument de la plaça de l'Ajuntament al sortir el sol. Al finalitzar hi haurà xocolata amb xurros.

T'hi esperem!

Un missatge a l'independentisme

Aquesta setmana, els i les militants d'ERC hem pogut viure amb tristesa com companys i companyes de la nostra comarca, una part dels i les militants d'ERC Sant Antoni Vilamajor, han pres la decisió d'optar per altres formacions polítiques de recent creació. Val a dir que tothom és ben lliure de prendre les seves decisions, això sí, sempre i quan aquestes decisions, tinguin en compte el respecte pels qui hem decidit seguir apostant pel nostre partit i per a fer créixer el nostre projecte nacional per sobre de la prioritat de les sigles o les persones, aquest en tot cas és un altre debat. Aquest article, com diu el títol, no és un article per a llepar-nos les ferides, ni molt menys, és un missatge per a tots els i les independentistes que creiem desacomplexadament que ERC segueix essent l'eina amb més pes històric i amb més pes polític per a portar aquest país cap a nous escenaris de llibertat i benestar.

El paper històric d'ERC, és el de consumar el dret a l'autodeterminació i la justícia social, i això companys i companyes, requereix passos, requereix construir ponts i no trencar-los, estem jugant una partida per a la transformació del nostre país des de l'esquerra, i per tant, la nostra obligació és dotar la societat i les institucions del nostre país, dels instruments necessaris per a fer-ho. Ben cert és que l'independentisme és cada cop més extens i transversal. L'encert de les consultes sobre la independència, o la contundent manifestació del 10 de juliol, estan provocant que el dret a l'autodeterminació ja no sigui només un reivindicació si no que sigui ja un element factible on la clau rau en com encetar aquest procés. Aquesta és la clau, el fons i no les formes.

I és evident que a ERC ens hem equivocat moltes vegades, és clar que sí, però la nostra obligació és reflexionar sobre els errors i tornar a construir el nostre projecte, perquè ens devem a la nostra societat i als electors que confien i confiaran en ERC a les properes eleccions, i a ells els hi devem una resposta. Des d'ERC, estem treballant ja per a recomposar de nou el projecte municipal que havíem engegat a Sant Antoni de Vilamajor, i de ben segur, que en els propers mesos podrem posar sobre l'escena pública un renovat equip de persones i de propostes que mantiguin la nostra dinàmica de treball intacta.

Tanmateix, a ERC també som capaços de generar nous projectes municipals més oberts a altres sensibilitats, com és el del cas d'ERC a la Garriga, on hem prioritzat el projecte per damunt fins i tot de les nostres sigles per afrontar les properes eleccions municipals. D'aquí rau la riquesa de qualsevol partit, saber que per a ser grans hem ser plurals i respectuosos, el camí d'ERC, malgrat que no sempre hem fet les coses bé, té un objectiu que no es pot aturar, i que hem de ser capaços tots els i les independentistes de fer-lo sumar.

La mesa del Parlament tomba el recurs d'ERC per readmetre la IP sobre la independència

Ernest Benach s'ha tornat a quedar sol en la votació

La mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts per majoria no admetre a tràmit la petició del grup d'ERC de reconsiderar la decisió de no tramitar la iniciativa popular (IP) per convocar una consulta per via de referèndum sobre la independència de Catalunya. Així ho ha decidit en una votació en la qual el president del Parlament, Ernest Benach, s'ha quedat sol per segona vegada en la votació. Fa una setmana la mesa ja va votar, amb cinc vots a favor i un en contra, el de Benach, i amb l'absència del vicepresident segon, Lluís Corominas, rebutjar la tramitació de la IP per convocar una consulta independentista.

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, i el diputat republicà Pere Aragonès, van formalitzar el passat dimecres al Parlament el recurs on mostraven la seva queixa i reclamaven a la mesa del Parlament que reconsiderés la seva decisió després del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries. ERC va destacar que volia donar una "segona oportunitat" perquè CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor fa un mes i mig a la tramitació de la IP, "escoltessin el clam" de la manifestació del 10-J. Per ERC, que CiU i ICV-EUiA haguessin fet marxa enrere i haguessin votat a favor de la proposta del PSC de revocar aquell acord de mesa era un "frau de llei".

A la Mesa del Parlament

Anna Simó i Castelló, portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra d’acord amb allò que preveu l’article 133.1 del Reglament del Parlament de Catalunya, presenta la següent Proposa de Resolució subsegüent al Debat general sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Tram. 255-00009/08

Palau del Parlament, 16 de juliol de 2010



PROPOSTA DE RESOLUCIÓ SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL
CONSTITUCIONAL SOBRE L’ESTATUT D’AUTONOMIA I PER LA
INDEPENDÈNCIA NACIONAL

La sentència emesa pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya el 28 de juny de 2010 suposa una retallada molt significativa d’aspectes fonamentals d’aquesta norma jurídica ratificada en referèndum per la ciutadania el 18 de juny de 2006. La declaració d’inconstitucionalitat de la totalitat o part de catorze articles i la restricció interpretativa sobre vint-i-sis més modifica en els aspectes fonamentals l’Estatut que la ciutadania de Catalunya va aprovar.

El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta d’Estatut d’Autonomia que definia Catalunya com a nació en el seu articulat, establia una carta de drets i deures, garantia la bilateralitat de les institucions catalanes amb les de l’Estat, codificava les competències de la Generalitat i n’ampliava el seu abast, instaurava un sistema de finançament just d’acord amb les aportacions de Catalunya a la hisenda del conjunt de l’Estat, permetia la participació i presència de la Generalitat en els organismes de l’Estat i davant la Unió Europea i establia una descentralització del poder judicial. La tramitació posterior a les Corts Generals va comportar una alteració important del text aprovat al Parlament, amb una retallada significativa que diluïa els objectius de la proposta catalana. La ciutadania de Catalunya, malgrat tot, va ratificar en referèndum l’Estatut aprovat a les Corts Generals, i des d’aquell moment, el Parlament de Catalunya ha treballat pel seu desplegament i defensa.

Quatre anys més tard de la ratificació de l’Estatut per part de la ciutadania de Catalunya, la sentència del Tribunal Constitucional declara la incompatibiltiat de la voluntat expressada pel poble de Catalunya amb la Constitució. Ataca la base del nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que representava el nou estatut. La sentència deixa per l’Estat la tutela efectiva de l’autonomia política de Catalunya, deixant clar en tots els casos que l’última instància és sempre l’àmbit estatal, qui té la darrera paraula, incloent-hi els àmbits exclusius de la Generalitat. Amb aquesta decisió, s’exclou la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya del marc jurídic i constitucional espanyol. La sentència no reconeix Catalunya com a nació a tots els efectes ni que el poble de Catalunya pugui decidir, el clam de centenars de milers de persones que ens vam manifestar a Barcelona el dia 10 de juliol.

Aquest fet situa el Parlament de Catalunya en la necessitat de defensar les decisions preses pel poble de Catalunya, de qui n’emana el poder i la representació polítiques, i obliga al conjunt d’institucions, societat i forces polítiques catalanes a plantejar un nou horitzó basat en el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense cap altre límit que la seva voluntat expressada de forma lliure, democràtica i pacífica.

Per tot allò exposat anteriorment, el Grups Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent


PROPOSTA DE RESOLUCIÓ


1. El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la vulneració de la voluntat popular que suposa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i considera que ambaquesta decisió les institucions de l’Estat han exclòs la voluntat expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol. En conseqüència, acorda no acatar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

2. El Parlament de Catalunya fa seu el clam de la ciutadania de Catalunya pels carrers de Barcelona el proppassat 10 de juliol “Som una nació, nosaltres decidim” i constata que la llibertat i les aspiracions d'autogovern de Catalunya no tenen cabuda en el marc constitucional espanyol. El camí cap a l'autogovern en el marc de l'Estat espanyol ha arribat a la seva fi, i malgrat els avenços aconseguits en els darrers trenta anys d'autonomia, ara és el moment d'exercir el dret a l’autodeterminació.

3. El Parlament de Catalunya manifesta la seva voluntat d’iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d’un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya. En aquest sentit, el Parlament acordarà i pactarà el procediment, convocatòria i règim d'aquest referèndum d'acord amb els estàndards internacionals.

Puigcercós: Volem deixar de ser independentistes per ser ciutadans lliures

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha proclamat que “volem deixar de ser independentistes per ser ciutadans lliures” en el marc de l’acte polític central de l’Acampada Jove, el festival juvenil, polític i musical de referència dels Països Catalans.

Pel president d’Esquerra, “l’Estat ens ha declarat la guerra i el Tribunal Constitucional ha marcat el punt final”. I en aquest escenari, des d’Esquerra “diem que damunt del poble no hi ha ningú; hi ha la causa de la llibertat i prou”. Per això Puigcercós ha remarcat que “tenim el dret i tenim l’obligació de ser insubmisos”. “Nosaltres no acatem la sentència, ni canviarem cap llei, perquè acatar la sentència és negar la llibertat”, ha conclòs.

Per Puigcercós, “ara els catalans tenim una oportunitat per fer país nou; som un estat possible dins la Unió Europea”. Segons ha explicat, “cada dia hi ha més catalans de diferents orígens, que veuen en la independència la seva oportunitat”. I ha afegit que “mai hem tingut unes condicions tan bones, com les actuals”.

Puigcercós s’ha referit a la votació dels 21 diputats d’Esquerra a favor de la transició cap a la llibertat, que va tenir lloc ahir, divendres, al Parlament. Després d’aquest primer pas, ha animat els assistents a “conjurar-se per formar una majoria independentista”.
Per la seva banda, el portaveu de les JERC, Gerard Coca, ha fet una crida al jovent a mobilitzar-se per la Independència. Segons Coca, “el jovent hem de destinar els millors anys de la nostra vida amb aquest objectiu, perquè la independència és el nostre futur”. El portaveu de les JERC ha donat “la benvinguda als que ara diuen que amb Espanya no es va enlloc”. I ha animat a la gent perquè “ens creguem de veritat que aviat arribarà el dia que puguem obrir els ulls en una terra lliure”.

A l’acte també hi ha participat l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, i el regidor de cultura de Montblanc, Jordi Albalat.

Com sortir de la crisi, amb Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

Aquest proper dimarts, a les 20.00h, al Centre Cultural La Roca, ens visitarà el Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, per parlar de com sortir de la crisi. ERC - la Roca del Vallès t'hi convida.T'hi esperem!

ERC atura el vet de la IP pel referèndum i la mesa s'haurà de tornar a pronunciar

Demanen que la Mesa del Parlament reconsideri la votació d'aquest dimarts, on CiU i ICV van canviar el vot respecte la del 8 de juny.

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, i el diputat republicà Pere Aragonès, han formalitzat aquest dimecres al Parlament el recurs on mostren la seva queixa i reclamen que la Mesa del Parlament reconsideri la decisió d'avortar la tramitació de la IP pel referèndum d'independència després del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Des de l’entrada a registre de la petició d’Esquerra, ha quedat en suspens la revocació del tràmit de la IP sobre la independència fins que no es resolgui de nou a la Mesa. ERC vol donar així una 'segona oportunitat' perquè 'escoltin el clam' del 10J a CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor fa un mes i mig a la tramitació de la IP, i, en canvi, dimarts van canviar de parer i van votar al costat de PSC i PP per revocar aquella decisió, impedint així que s'iniciï la recollida de signatures per tal de convocar un referèndum nacional d'independència. Per ERC la revocació és un 'frau de llei' perquè es dóna a un dictamen no vinculant del CGE caràcter de vinculant, cosa pels republicans antiestatutària, i perquè la revocació es va fer fora del termini reglamentari. Per això i amb l’objectiu que la Proposta de referèndum sobre la independència de Catalunya pugui continuar la seva tramitació d’acord amb allò previst a la Llei de consultes populars per via de referèndum, el Grup Parlamentari d’Esquerra ha registrat la petició que la Mesa del Parlament reconsideri i deixi sense efecte l’acord de revocació de l’admissió a tràmit de la Proposta de consulta o IP. Reconsideració 'fora de reglament' Esquerra argumenta que l’acord de la Mesa d’aquest dimarts incompleix l’article 30 del Reglament del Parlament, perquè el PSC i el PP van entrar la petició de reconsideració de l’acord de tramitació de la IP del 8 de juny un mes després d’aquest acord, quan el termini màxim per demanar de reconsiderar-lo són dos dies. Per altra banda, argumenta que no es poden atorgar als dictàmens no vinculants del Consell de Garanties Estatutàries la capacitat d’aturar o incidir en una tramitació parlamentària que ja estava iniciada i no preveia cap més tràmit a la Mesa segons la Llei de consultes, tal com fa setmanes havien advertit els promotors de la IP. La portaveu parlamentària d’Esquerra, Anna Simó, ha fet una crida tant a CiU com IC-V ‘que aprofitin la segona oportunitat que brindem per rectificar i permetre que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir, escoltant l’esperit d’unitat i valentia de la manifestació del 10 de juliol passat’.

FONT: www.directe.cat

Esquerra presenta un recurs perquè CiU i ICV votin a favor de la IP per la independència

Esquerra ha formalitzat aquest dimecres al Parlament el recurs on mostren la seva queixa i reclamen que la Mesa del Parlament reconsideri la decisió d'avortar la tramitació de la IP pel referèndum d'independència després del dictamen contrari del Consell de Garanties.

ERC vol donar així una 'segona oportunitat' perquè 'escoltin el clam' del 10J a CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor fa un mes i mig a la tramitació de la IP, i, en canvi, dimarts van estar d'acord amb la petició de PSC i PP per revocar aquella decisió. Per Esquerra, la revocació és un 'frau de llei' perquè es dóna a un dictamen no vinculant del CGE caràcter de vinculant, cosa pels republicans antiestatutària, i perquè la revocació es va fer fora del termini reglamentari.

Per Esquerra, que CiU i ICV-EUiA –que van donar llum verda amb ERC fa un mes i mig a la tramitació de la IP- haguessin fet marxa enrere i votessin aquest dimarts a favor de la proposta del PSC i PP de revocar l'acord de la Mesa d'admetre a tràmit la IP és un 'frau de llei'. En el recurs que han presentat aquest dimecres. D'aquesta manera, els republicans obliguen a la Mesa del Parlament a tornar a sotmetre a votació la proposta de revocació amb l'objectiu que CiU i ICV-EUiA –tot i que admeten que amb poques possibilitats- es retractin i permetin que segueixi la tramitació de la IP acordada inicialment.

La 'revàlida' per a CiU i ICV-EUiA

En declaracions als passadissos del Parlament, Anna Simó ha considerat que la revocació és 'fraudulenta' i creuen que forçant novament que la Mesa ho voti, donen a CiU i ICV-EIUiA una 'segona oportunitat per escoltar el clam' del 10J. Els republicans reclamen una 'decisió política' per permetre que segueixi la tramitació de la IP pel referèndum, més ara, després de la sentència del TC sobre l'Estatut i de la massiva manifestació de rebuig del dissabte. 'Ara és l'hora CiU i ICV puguin refer aquella unitat' a favor del tràmit de la IP, una 'revàlida', segons Simó. Els serveis jurídics del Parlament hauran d'emetre informe ara sobre la petició d'ERC, que forçarà a repetir la votació.

FONT: www.cronica.cat

Parlem clar (Ernest Benach)

La Mesa del Parlament va prendre ahir dues decisions relatives a la possible convocatòria d’un referèndum d’independència del nostre país. La primera era atendre una petició del grup socialista i una altra del grup popular en què demanaven que es revoqués un acord pres anteriorment i pel qual es donava curs a una petició d’Iniciativa Popular, basada en la llei de consultes popular per via de referèndum. Aquests grups demanaven la revocació basant-se en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que de manera unànime declara inconstitucional aquesta iniciativa. La llei, tanmateix, diu que el dictamen del CGE no és vinculant, i precisament per això el meu vot va ser contrari a la revocació. Creia, i encara crec, que la via iniciada a partir de la llei de consultes era i és l’única possible que ens pot dur en aquesta direcció. Amb moltes dificultats i fent una cursa d’obstacles, però al capdavall, havíem començat a bastir l’estructura. Em vaig quedar sol a la Mesa i l’acord al què es va arribar, insisteixo, amb el meu vot en contra, va ser el de revocar la petició d’IP. Cadascú s’ha de fer responsable del seu vot.

Paral·lelament els mateixos promotors havien dissenyat el que ells anomenen un pla B que era la presentació d’una ILP per fer una consulta. Un greu error. La llei que regula les ILP deixa molt clar quins són els casos que es poden admetre i quins no. I aquest cas, per motius diversos, no es podia admetre. Permetin-me que ho il·lustri amb un exemple: Segur que si fem una enquesta a la població, majoritàriament ens diran que no els agrada pagar impostos. Per tant si algú promou una ILP per suprimir un impost, per exemple l’IBI, l’impost de béns immobles, trobaria moltes simpaties. És possible fer aquesta ILP? Per descomptat que no. De fet, ni tan sols es pot admetre perquè no està previst en la llei. I és aquí on rau la trampa de la ILP de la consulta. Primer, per utilitzar una eina que no és vàlida i que no té cap mena de recorregut, perquè si el Parlament l’aprova, automàticament l’advocat de l’Estat, en nom del govern de l’Estat la suspèn d’ofici. I aquí s’ha acabat el referèndum!. No dura ni 30 segons. I segon, perquè la llei també deixa clar que no es poden presentar ILP sobre la mateixa qüestió en la mateixa legislatura. Per desgràcia, seria paper mullat. No dóna ni tan sols per a fer gestos, que sembla que és el que alguns esperaven. I de la mateixa manera que cadascú s’ha de fer responsable dels seus vots, cadascú també s’ha de fer responsable de la frustració generada amb les seves accions.

Amb tot això, algú podria pensar que la via jurídica s’ha acabat després d’aquesta ILP. I el que passa és que ni tan sols ha començat a caminar. Per tant, cal continuar treballant per a la convocatòria d’un referèndum. Però no ens enganyem, el final de la legislatura ho complica tot, i ja no hi ha temps per a segons què, perquè això s’acaba. El que queda clar és que des del primer dia de la següent legislatura (parlem de tres, quatre mesos?) s’ha de treballar en aquesta direcció. I tinc molt clar que és possible fer-ho. Però només ho serà si hi ha voluntat i una majoria que ho vulgui fer, un govern compromès al respecte i defugint els personalismes. Aquí tots som necessaris i les vies de col·laboració i diàleg entre la societat civil i els partits que volem la independència s’han de reforçar i millorar. Només hi ha aquest camí. O el fem tots plegats i decidim i pactem junts com avancem, o no trobarem la via. El marc del diàleg és més indispensable que mai.

Com a resposta, el consell assessor municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (format per alcaldes i regidors del partit) ha aprovat presentar una moció a tots els ajuntaments en què s’instarà, al Parlament, l’inici d’un procés democràtic per a la constitució de Catalunya en un estat independent, de dret, democràtic i social a través de la convocatòria d’un referèndum.

El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei que era i és una via, la llei de consultes, i que certament queda afectada per la sentència del Constitucional. Però la via existia i en el procediment iniciat, entenc que havíem d’anar fins al final, perquè a més partia de la més estricta legalitat democràtica. I això és el que amb coherència he defensat a la Mesa del Parlament.

Ara bé, acceptar la ILP era donar per morta la llei de Consultes i acceptar la sentència del TC. Esquerra manté la validesa de la llei de Consultes i no acata ni acatarà la sentència del TC. I en conseqüència, el que no podem fer és enganyar a la gent i dir-los que una via que no es pot utilitzar sigui l’alternativa o el pla B. En aquest sentit, trobo injust que es doni tota la credibilitat a determinades persones sense entrar a avaluar la credibilitat de les seves propostes que, un cop analitzades, no donen per a més.

Algun dia haurem de saltar la paret. És cert. I res em farà més feliç que fer-ho. Però el dia que ho haguem de fer, fem-ho si us plau seriosament. No pot ser que l’independentisme s’identifiqui permanentment amb poc rigor. I em sap greu, però el pla B famós era poc rigorós. Per tant, disposat a saltar la paret sempre, però sobre tot, el dia que ho intentem estiguem segurs que arribarem lluny, tot i el risc de no aconseguir-ho. Ara mateix, amb aquesta proposta, ni tan sols haguéssim pogut agafar empenta per intentar el salt. I això és el que genera frustració i desencís. No s’hi val a carregar el mort als polítics per definició, quan n’hi ha que intentem treballar amb rigor.

Divendres al Parlament hi haurà una sessió important. Un ple que ha de pensar en el futur de Catalunya. I és en aquesta clau de futur que ERC plantejarà aquest divendres el procés de la independència com una necessitat, cada cop més compartida, per a la societat catalana.

Estem en un moment crucial de la nostra història. Probablement estem més a prop que mai de fer el salt definitiu. Però ni la precipitació ni, tampoc, fer les coses mal fetes ens portaran enlloc. Un procés com aquest és extraordinàriament complex. No és un joc i demana molts sacrificis, personals i col·lectius. I malgrat tot, hi som més a prop que mai.

Aconseguir-ho passa per apropar-nos a una majoria cada vegada més gran que ho vulgui. I aquesta majoria l’hem de poder veure al Parlament, al Govern, als ajuntaments, a la societat civil. El dia que ens haguem de saltar la llei per fer el salt definitiu, el dia que haguem de superar la legalitat espanyola ha de ser perquè podem fer-ho perquè ja no hi ha marxa enrera. Perquè la força que hem aconseguit ens fa imparables i invencibles. I ara estem en fase d’aconseguir aquesta força. El camí no és fàcil i està ple d’obstacles, però no ens podem aturar. I tampoc ens podem equivocar. Algunes dreceres ens poden portar a camins sense sortida. I a aquestes alçades de la història no ens ho podem permetre.

Estic a la disposició dels promotors per aclarir-los qualsevol aspecte d’aquest procés i de processos futurs. La llàstima és que no ho haguéssim pogut parlar abans. Personalment m’hauria agradat.

FOTO: cronica.cat

FONT: blocs.mesvilaweb.cat

El Consell Nacional d’Esquerra, celebrat dissabte dia 10, aprova la candidatura al Parlament de Catalunya amb Violant Mascaró en el número 8

La candidata del Vallès Oriental a formar part de la llista d’Esquerra al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona, Violant Mascaró, ocuparà el vuitè lloc. La llista està formada en els 10 primers llocs per: Joan Puigcercós, Ernest Benach, Anna Simó, Laura Vilagrà, Oriol Amorós, Marc Sanglas, Pere Aragonés, Violant Mascaró, Gemma Lago i Josep Maria Freixanet.

La resta de candidats del Vallès Oriental ocupen els següents llocs: Quim Ferriol el 25, Oriol López el 34, Isabel Alcalde el 42, Antoni Piñero el 50 i Maria Dolors Navarro el 67. Marta Torrecillas, portaveu de les JERC en la permanent comarcal, ocupa el lloc 21 i també cal remarcar la posició de Uriel Bertran, actual diputat adscrit al Vallès Oriental, que ha retrocedit tres llocs respecte a l’anterior candidatura i ara ocupa el catorzè lloc.

Ara, més tenacitat que mai - Oriol Junqueras

L’independentisme fa molts anys que treballa incansablement. Centenars de milers de persones, des de tots els nivells, han fet esforços, de vegades petits de vegades grans, per aconseguir un país lliure que prosperi. Des de parlar amb el veí de l’escala sobre política per mirar de convèncer-lo, fins a fer d’activista en un partit polític o en una entitat de la societat civil; des de crear petits negocis o grans empreses amb seu a Catalunya en moments difícils, fins a esforçar-se treballant a l’administració pública amb l’esperança que l’esforç servirà per millorar la societat, i malgrat que la recompensa sigui tan intangible... Des de comprar i consumir productes catalans, fins a provar d’analitzar calmadament els arguments d’un amic independentista; des de fer un esforç per aprendre el català, fins a saber esperar malgrat voler-ho tot, com diu l’emotiva cançó d’en Lluís Llach.

Hi ha gent que hi ha dedicat literalment la vida, ja sigui dedicant-se plenament a la política quan en un altre context no ho hauria fet mai, orientant la seva carrera professional, o bé destinant una gran part del seu temps d’oci a dinamitzar associacions sense ànim de lucre. Però també hi ha hagut molta gent que ha fet petits grans gestos, com escoltar els arguments independentistes d’un familiar seu amb atenció. Valorar-los, sospesar-los, i reconèixer-los una part de veritat. L’independentisme també ha fet mateix. Al llarg dels anys, ha renovat el seu discurs amb idees provinents dels sectors que, en un principi, no eren catalanistes. Ens hem modulat. Ens hem escoltat els uns als altres, hem dialogat. I és així que hem creat un sol poble. És així com tots hem après a estimar aquest país, tan divers, tan complex, tan ple de vida, tan entranyable. Aquest país que guarda tanta energia, i que espera que un dia la pugui alliberar, per transformar-se i renovar-se.

Sembla que el nostre poble es troba ara en un moment que podria representar una gran oportunitat. Efectivament, el Tribunal Constitucional espanyol i, per tant, l’Estat espanyol ens ha dit que, si hi volem romandre, haurà de ser com una mera regió espanyola sense cap tipus d’estatus diferenciat. La sentència íntegre en contra de l’estatut, acabada de publicar, és totalment ofensiva. Ho ataca pràcticament tot: des del consens de convivència de la immersió lingüística a què havíem arribat, fins a la preferència del català a l’Administració i als mitjans de comunicació, passant per l’anul·lació de la relació de bilateralitat, per l’eliminació del poder de negociació en l’acord de finançament (dependrà exclusivament de l’Estat), per la humiliació de menystenir els drets històrics, i un llarg llarg etcètera.

Era un estatut de mínims votat pel poble de Catalunya, i el Tribunal Constitucional ens ha dit que, si volem continuar formant part d’Espanya, ni tan sols aquest mínim és acceptable. És l’hora de la independència. Ni més ni menys.

Com deia, l’independentisme i el país en general tenim una gran oportunitat: la manifestació de demà dissabte. Podem deixar clar d’una vegada i per totes, que volem la independència per poder prosperar. Però els independentistes sabem, des de fa temps, que l’Estat espanyol i els poders fàctics són perfectament capaços de menystenir-nos. El 18 de febrer de 2006 centenars de milers de persones es van manifestar en contra de la retallada de l’Estatut per part del Govern espanyol. Al cap d’un any i mig, l’1 de desembre del 2007, centenars de milers de persones van tornar a sortir al carrer per reclamar la gestió de les infraestructures catalanes. Tres anys més tard, tot continua igual. La Generalitat ni tan sols gestiona l’aeroport de Girona... L’Estat espanyol, mentrestant, impertorbable. Indiferent a la voluntat del poble català.

Demà, hi hem d’anar tots, a la manifestació. Tots. Hem de convèncer tots els nostres amics i familiars. Hem de fer tot el possible, i hem d’omplir els carrers d’estelades. Però l’endemà de la manifestació, hem de tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi. Ara ja sabem que, després del 10 de juliol, haurem d’estar al peu del canó un altre co. Sabem que, per guanyar, haurem de ser tenaços fins al final.

Ho tenim més a prop que mai. Però encara ens queda molt d’esforç a fer. Ens hem de convertir en ‘els incansables’. Tant és així que, just després d’aconseguir-ho, ens marcarem un altre objectiu ambiciós: construir un país que prosperi econòmicament i socialment, perquè els ciutadans, els joves i els no tan joves, tinguem més oportunitats. No volem un país on la gent hagi de marxar a l’estranger perquè les feines que troba a Catalunya estan molt per sota de les seves qualificacions. No volem un país amb una taxa d’atur tan elevada, escanyats com estem per una banda pel dèficit fiscal, i per l’altra, pels efectes de la crisi econòmica mundial. No volem un país així. I lluitarem per tenir el país que volem.

FONT: www.in.directe.cat

Onze autocars d'Esquerra del Vallès Oriental a la manifestació del 10 de juliol del 2010

Només saber-se la notícia de la manifestació en resposta de la sentència del Tribunal Constitucional, Esquerra Vallès Oriental va posar a disposició d'Òmnium Cultural autocars per anar a Barcelona a manifestar el desacord amb aquesta ingerència amb la sobirania de Catalunya.

L'èxit ha estat sensacional i s'han organitzat onze autocars gratuïts per fer el desplaçament des de terres vallesanes fins el Cap i Casal.

Els autocars son quasi bé plens en totes les rutes previstes però encara hi ha alguna plaça. Consulta-ho als responsables de cada població que figuren en el llistat que hi ha a continuació:

Autocar 1
La Garriga - BCN (Persona de referència Lluís Marco: 639353938)
Lloc: Aparcament de La Sínia
Trobada: 16:15
Sortida: 16:30

Autocar 2
Lliçà d'Amunt - BCN (Persona de referència Pitu Camps: 669915677)
Lloc: Davant ajuntament (parades bus Sagalés)
Trobada: 15:45
Sortida: 16:00

Autocar 3
Santa Eulàlia de Ronçana - BCN (Persona de referència Toni Sànchez (666311653), Pere Cabot (647525180))
Lloc: Parada de bus del CAP
Trobada: 15:50
Sortida: 16:10

Autocar 4
Llinars del Vallès - BCN (Persona de referència Toni García: 639338735)
Lloc: Àrea Central
Trobada: 15:45
Sortida: 16:00

Autocar 5
Mollet del Vallès - BCN (Persona de referència Kike Palau: 607303542)
Lloc: Davant Jardinet del Casal, c/Can Fàbregas s/n, al costat poliesportiu
Trobada: 16:45
Sortida: 17:00

Autocar 6
Cardedeu - La Roca del Vallès - BCN
Parada 1: Davant estació RENFE - Cardedeu (Persona de referència Sussanna Arànega: 607288459)
Trobada: 15:35
Sortida: 15:45
Parada 2: Plaça Sant Jordi s/n - La Roca (Persona de referència Maria Llerda: 609839606)
Trobada: 16:00
Sortida: 16:15

Autocar 7
Gualba - Barcelona
Lloc: Plaça Joan Ragué
(Persona de referència Jaume Martí: 616618112)
Trobada: 16:00
Sortida: 16:15

Autocar 8
Parets del Vallès - Barcelona (Persona de referència Jaume Martorell: 626717237)
Lloc: Pàrquing camp de futbol
Trobada: 16:00
Sortida: 16:15

Autocar 9
Vallromanes - Montornès del Vallès - BCN
Parada 1: Parada principal del bus a la Riera, Vallromanes (Persona de referència David Ricart: 692083152)
Trobada: 15:45
Sortida: 16:00
Parada 2: Parada bus davant de l'Ajuntament, Montornès (Persona de referència Joan Ortiz: 647921920)
Trobada: 16:00
Sortida: 16:15

Autocar 10
La Garriga - Les Franqueses - Granollers - BCN
Parada 1 : Aparcament de La Sínia - La Garriga (Persona de referència Lluís Marco: 639353938)
Trobada: 16:15
Sortida: 16:30
Parada 2 : Parada principal del bus de Les Franqueses (Persona de referència Josep M. Jové: 675785937)
Trobada: 16:30
Sortida: 16:45
Parada 3 : Estació d'autobusos de Granollers (Persona de referència: Violant Saurí: 635599744)
Trobada: 16:45
Sortida: 17:00

Autocar 11
Aiguafreda - Tagamanent - El Figaró - BCN
Parada 1 : Parada principal del bus d'Aiguafreda (Persona de referència Davit Salvans: 649726905)
Trobada: 15:45
Sortida: 16:00
Parada 2 : Benzinera de la C-17(Persona de referència Jordi Morera: 670637787)
Trobada: 15:50
Sortida: 16:10
Parada 3 : Davant Escola Bressol C/Ramon Mestre (Tocant a l'estació) (Persona de referència Jordi Coll: 628660256)
Trobada: 16:00
Sortida: 16:15

ERC proposa que el quart cinturó travessi Gallecs per un gran túnel (EL 9NOU - 09/07/10)

Els republicans volen que la ronda del Vallès faci servir el corredor de la carretera C-155.

La proposta de traçat del quart cinturó d'ERC preveu un túnel de més d'un quilòmetre al pas per l'espai natural de Gallecs. D'aquesta manera, s'evitaria que la nova carretera tingués un impacte sobre aquest entorn però també s'evitaria l'afectació a pobles com Caldes o Lliçà d'Amunt.

ERC proposa que la ronda del Vallès travessi l’espai natural de Gallecs amb un túnel d’entre 1 i 1,2 quilòmetres de llargària. El traçat que proposen els republicans preveu aprofitar l’actual carretera que connecta Granollers amb Sabadell (C-155), que passaria a tenir dos carrils per sentit. Aquesta és una de les quatre alternatives de traçat pel quart cinturó incloses al Pla Territorial Metropolità.

“La proposta d’ERC no trinxarà Gallecs com diuen”, va assegurar el portaveu d’ERC a Mollet, Oriol López, que va destacar els avantatges de la seva proposta per austera i ecològica. “Defensem un traçat més curt i que no passa per tot de terrenys verges, com la traça de més al nord, que proposa el Ministeri de Foment, que obriria una nova carretera per Santa Eulàlia, Lliçà i Caldes”, va advertir López, que va defensar l’aprofitament de la traça ja existent de la C-155.

Font: EL 9NOU (09/07/10)

Puigcercós: "La independència és possible, la independència és realista"

Esquerra no acata la sentència del TC i anuncia que comença la transició cap a la independència.

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, acompanyat del secretari general, Joan Ridao, ha comparegut avui davant dels mitjans de comunicació després de la reunió extraordinària de l'Executiva Nacional del partit, i ha anunciat amb rotunditat que “Esquerra només acata la voluntat del poble de Catalunya, que és la que va ser expressada a les urnes i que és la que no ha estat respectada. No podem acceptar ni retallades ni imposicions. No es pot acatar allò que és injust”. “Aquí comença una nova etapa”, ha sentenciat Puigcercós, “aquí comença la transició tranquil·la i democràtica cap a la independència”.

Puigcercós, que ha iniciat la seva compareixença desmentint aquelles instàncies espanyoles que han titllat la sentència de tova dient que salva l'Estatut, ha remarcat que “aquesta és una sentència duríssima, que afecta parets mestres de l'Estatut, que conculca drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que retalla el marge de llibertats de tots els catalans”. “La sentència conforma l'adéu a Catalunya; des de la darrera instància jurídica espanyola ens diuen que el desig de major sobirania d'una gran majoria del poble de Catalunya no hi cap a la constitució, no hi cap a Espanya; doncs nosaltres també direm adéu a Espanya”.

Joan Puigcercós s'ha referit al pacte Mas-Zapatero “que nosaltres ja vam avisar que era un error i que tampoc s'ha respectat. La sòciovergència ha fracassat, la gestió de la relació amb Espanya ha fracassat. No es pot pretendre seguir fent el mateix de sempre. PSOE i PP s'han posat d'acord per a dir-li a Catalunya que fins aquí hem arribat, i s'ha constatat el que nosaltres ja avisàvem, que aquesta via està esgotada i que cal anar més enllà”. “No culpem només al TC”, ha afirmat Puigcercós, “formen part d'aquesta decisió, també, els partits polítics que en van nomenar els seus membres, el govern de Rodríguez Zapatero, que va deixar l'Estatut en un calaix, i que no ha estat capaç d'avançar-se al TC i evitar aquesta sentència i, en definitiva, el sistema institucional espanyol, l'Estat. Doncs davant d'aquesta sentència, cal dir prou.”

El president d'Esquerra ha fet una crida als partits polítics catalans a engegar aquesta nova etapa des d'una “unitat amb objectius, sense gesticulacions ni grandiloqüències, perquè la unitat per la unitat, la gesticulació sola, no serveixen per a res”. I per això ha anunciat que "anirem a la manifestació, que ha de ser molt important, perquè hem de respondre amb contundència. Perquè només tindrem un país més lliure si tenim una societat cohesionada”.

Puigcercós, que ha dit que “volem formar part d'Europa sense ser un país intervingut per Europa, com és Espanya, i això només és possible tenint un estat propi”, ha remarcat que “aquest és un escenari realista, i no veiem cap altre camí; ho farem amb concòrdia però amb l'objectiu clar de la independència, perquè la independència és possible”. Finalment, Joan Puigcercós ha acabat sentenciant que “si el poble de Catalunya, majoritàriament i de forma democràtica, vol fer un pas endavant, això és imparable”.

Declaració d'Esquerra sobre la sentència de l'Estatut

El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria, el projecte de nou Estatut d’Autonomia. Aquell text, expressió unitària dels anhels d’autogovern del nostre poble, va patir severes retallades en el seu tràmit al Congrés dels Diputats de Madrid, cosa que va provocar que Esquerra en demanés el vot contrari en el referèndum posterior. Malgrat les retallades, una majoria de ciutadans va votar que sí perquè va entendre que era millor aquell petit avenç que no quedar-nos sense res. Esquerra va acatar el resultat del referèndum i es va comprometre a defensar el desplegament del nou Estatut amb fermesa i ambició, és el que hem fet fins ara.

La sentència que ara el TC acaba de fer pública significa la segona retallada greu de l’estatut i representa un xoc de legitimitats. A un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes per referèndum. A l’altre costat, 10 magistrats d’un alt tribunal fortament desprestigiat i convertit en camp de batalla dels interessos inconfessables dels grans partits espanyols.

El TC no només ha alterat l’Estatut sinó que n'ha modificat els termes d’un pacte polític i ha modificat unilateralment els límits del pacte autonòmic al marge de la voluntat popular i de les instàncies polítiques representatives del poble de Catalunya de manera que ha quedat clar que allò que vol una part significativa de la ciutadania no cap a la Constitució espanyola.

Sempre hem defensat que Catalunya ha d’esdevenir un Estat independent en el marc de la Unió Europea, i entenem que estem davant d’una nova demostració que aquest és l’únic camí realista i viable per assolir la nostra plenitud nacional.

Esquerra continuarà treballant, ara amb més força que mai, per convèncer una majoria de ciutadans de la necessitat i l’oportunitat d’assolir un estat propi per a Catalunya. Que ningú no ho dubti que, avui, després de l’estocada mortal a l’Estatut de Catalunya, hi ha més catalans i catalanes convençuts que aquest és l’únic camí.

Són moments de gran transcendència que demanen serenitat però també fermesa. Aquesta sentència és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una resposta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

Estem convençuts que davant d’aquest xoc de legitimitats i, en aquests moments decisius, totes les forces del catalanisme serem capaços de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, es posa avui novament al servei de la causa de la democràcia i de la llibertat de Catalunya.

Esquerra se suma al condol per les víctimes de l'accident de Castelldefels

Esquerra Republicana de Catalunya vol mostrar el seu més sentit condol i solidaritat amb les víctimes de l'accident d'aquesta nit a Castelldefels que s'ha saldat amb 12 persones mortes i on 14 persones més han resultat ferides de diversa consideració. Des d'Esquerra es vol donar el màxim suport als familiars de les persones atropellades i es desitja una una recuperació ràpida de les persones que han resultat ferides.

Esquerra també es vol sumar al dol oficial que ha decretat el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Esquerra demana que no es sancioni els esportistes que no vulguin jugar amb "La Roja"

A dia d'avui els esportistes estan obligats a participar en la selecció espanyola de qualsevol pràctica esportista. Si es neguessin haurien de pagar una sanció econòmica i serien expulsats de la Federació espanyola de torn. La llei catalana de l'esport dóna llibertat total a l'esportista.

Just el dia que es decideix si la selecció espanyola de futbol passa o no als vuitens de final, coneixem la proposta que Esquerra Republicana de Catalunya portarà al Congrés dels Diputats amb el suport d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida. La proposició no de llei, pretén modificar l'article 47, aparta primer, de la llei 10/1999, de l'Esport, que regeix les obligacions dels seleccionats espanyols.

Esquerra també ha volgut recordar que la llei de l'esport catalana, aprovada el 1988, amb modificacions posteriors, dóna suport a les seleccions catalanes però, al mateix temps “és molt més respectuosa amb la llibertat i autonomia dels esportistes, ja que no se'ls imposa l'obligatorietat d'assistir a les convocatòries de les seleccions autonòmiques”.

Esquerra defensa la llibertat d'elecció de l'esportista

Els republicans defensen la llibertat total de l'esportista per triar en el cas de ser convocat, “sigui per motius professionals, personals, familiars o simplement ideològics”. També el mateix grup parlamentari presentarà una proposició no de llei perquè el govern promogui la presència en les competicions internacionals de les seleccions esportives autonòmiques que ho demanin. Aquesta proposta no és la primera vegada que es presenta, i mai no ha tirat endavant a causa dels pactes 'nacionales' entre PP i PSOE.

Els jugadors de la selecció catalana d'hoquei van ser amenaçats per la federació espanyola

Quan Catalunya va estar a punt de ser admesa com a selecció internacional d'Hoquei patins, la federació espanyola d'aquesta disciplina va amenaçar als jugadors de la catalana d'expulsar-los de l'OK Lliga i de no poder participar mai més en la selecció espanyola.

FONT: www.cronica.cat (25/06/2010)

Mascaró encapçalarà la candidatura comarcal d'ERC al Parlament (AraVallès)

El congrés comarcal extraordinari d'ERC celebrat dissabte al Centre Cívic Nord de Granollers va escollir l'exalcaldessa de Vallromanes i directora general d'Acció Cívica del Departament de Governació i Administracions Públiques, Violant Mascaró, per encapçalar la candidatura republicana del Vallès Oriental a les eleccions al Parlament de Catalunya, que si res estrany no passa es celebraran el proper mes de novembre. Dels militants acreditats dissabte, 43 van votar a favor de la candidatura de Mascaró, l'única que es va presentar, i 5 van votar en blanc. I és que en l'últim moment Raül Valentín, cap de llista per Sant Antoni de Vilamajor a les municipals del 2011, va retirar la seva candidatura "per motius personals", segons explica Esquerra.

Nascuda a Barcelona el 1967, Mascaró és tècnica superior de l'administració de la Generalitat, on ha exercit diverses responsabilitats als departaments de Justícia i de Governació i Administracions Públiques. Resideix a Vallromanes des del 1999. A les eleccions municipals de 2003 encapçalà la candidatura Més per Vallromanes-ERC, que va obtenir tres regidors. Accedí a l'alcaldia amb el suport dels dos regidors del PSC; però les desavinences amb els socialistes van propiciar una moció de censura de CiU i PSC, que la va apartar del càrrec el març de 2004. A les eleccions de 2007 es presentà en el segon lloc de la candidatura d'ERC, que fou la més votada, però que no assolí l'alcaldia pel pacte dels tres regidors de CiU i els tres del Grup Independent de Vallromanes.

En el mateix congrés van ser escollits per ocupar les demés candidatures dels representants de la comarca: Joaquim Ferriol, de Lliçà d'Amunt; Oriol López, de Mollet; Isabel Alcalde, de Granollers; Antoni Piñero, de Sant Fost de Campsentelles; i Maria Dolors Navarro, de Mollet.

Rebuig al Pla Territorial Metropolità de Barcelona

D'altra banda, ERC va aprofitar el congrés per manifestar el seu rebuig al Pla Territorial Metropolità de Barcelona "perquè no ha tingut en compte les inquietuds del territori i ha rebutjat quasi totes les aportacions i propostes que des de la comarca hem presentat". El pla, aprovat amb el suport d'Esquerra, manté, entre altres propostes, els diferents traçats del Quart Cinturó, "una de les grans amenaces per la nostra comarca", subratllen els republicans del Vallès Oriental, que creuen que és "un pla basat en un model de creixement obsolet i especulatiu, destinat a afavorir només alguns interessos econòmics en detriment del que realment necessitem i que no resol el problema de la mobilitat".

ERC del Vallès Oriental insta als representants de la seva formació a la Generalitat i el Parlament a mantenir-se "ferms en l'oposició al Quart Cinturó, tal com ens han promès reiteradament", i exigeixen "als nostres parlamentaris i membres del govern respecte per la posició del territori i coherència en les seves actuacions públiques".

FONT: AraVallès.cat (25/06/2010)

Una egiptóloga al frente de Esquerra (Revista del Vallès)

Maria Llerda es la presidenta comarcal de ERC en un congreso inédito: sólo había una candidatura

Maria Llerda es la vicepresidenta de la penya barcelonista de La Roca, le gusta el Barça a muerte, pero no desea para nada que los ocho jugadores de su Barça que defienden la camiseta roja en Sudáfrica puedan levantar la Copa del Mundo. Ella dice que va con Alemania, pero en realidad cualquiera menos España. Es la nueva presidenta comarcal de ERC. “Soy del sector de la Esquerra independentista” dice con orgullo para remachar su identidad política. Uno que no es ducho en estos matices de los indepes, le pregunto qué separa a un Carretero de Carod-Rovira o Puigcercós, y me responde que se trata de una cuestión de feeling personal que ella sí tiene con el sector de Uriel Bertrán. Es hermenéutica política. Su rechazo a España no le viene de herencia familiar, pero viene de lejos, aunque no recuerda desde cuándo. Siempre le ha molestado que al salir al extranjero le preguntaran si era española. Vamos, que es una ortodoxa de Esquerra. Tal vez por esto ha conseguido el partido republicano presentar en el congreso comarcal una candidatura única poniendo fin a las crónicas pugnas internas del partido en nuestra comarca.

LA PRIMERA VEZ QUE EL NOMBRE de Maria Llerda apareció publicado en esta Revista, fue hace un año con motivo de una áspera e irreproducible bronca en facebook que ella mantuvo con un internauta mallorquín. Se dijeron de todo menos guapo y aquel enemigo epistolar envió aquella conversación a sus compañeros socialistas de La Roca para que conocieran cómo las gastaba la presidenta local de ERC. De aquella anécdota han quedado unas relaciones políticas no frías sino nulas hacia los socialistas. Y lo tiene así de claro “fan tot el mal que poden”. En política nunca se puede decir jamás, pero conociéndola, resulta difícil verla pactar con los socialistas. Son tan enemigos como con el candidato del Partido Popular, César Alcalá, y eso que es difícil llevarse mal con él…

MARIA LLERDA TENÍA que llamarse Montserrat, pero nació el 15 de agosto, así que sus padres, Francesc (q.e.p.d) y Pepita, pusieron el nombre de María a su primogénita: dos años después nacería Francesc y en 1972 Joaquim, el tercero y último de una familia muy conocida en Granollers, ya que Francesc estuvo durante toda la vida, atento y servicial, trabajando en la gasolinera de la carretera de El Masnou. Los estudios los hizo en el Col·legi Jardí. Le iban bien y quería estudiar, pero su padre de la vieja escuela decía que los estudios universitarios eran cosa de hombres y que como mujer tenía que hacer el secretariado, que no le iba a faltar trabajo. Era una verdad a medias, porque si bien nunca le ha faltado el trabajo, apenas lleva tres años trabajando de administrativa. A los 14 años empezó a trabajar en una carnicería de la calle Santa Esperanza (Can Ricart), y siendo una adolescente de 16 años la vida le dio un brusco cambio: quedó embarazada de Maria (31). Se casó por la Iglesia y aquel matrimonio duró exactamente veinticinco años y un día. No es una metáfora de una condena, sino el azar del calendario. Lo mejor de esta historia son sus dos frutos: María y Montserrat (26). El nombre que ella no tuvo.

HASTA EL AÑO 2000 nuestra protagonista era una madre que trabajaba en una carnicería de la calle Joan Prim con la amarga sensación de que la vida estaba siendo injusta con ella. Su hija mayor le abrió los ojos en segundo de carrera (filología alemana):

“¿Por qué no vas a estudiar a la Universidad?”.

“¡No digas tonterías!” le contestó, pero no era ninguna tontería. ¿Por qué no? se dijo. Si siempre había querido estudiar ¿porque no podía hacerlo ahora con 38 años? Dicho y hecho, se presentó a los exámenes de acceso a la Universidad para mayores de 25 años y aprobó. Se matriculó en Bellaterra para hacer Historia. Podía ser la madre de sus compañeras. En ese ambiente estudiantil y académico recuperó las sensaciones que no había vivido. Cinco años después conseguía la Licenciatura. Tenía más hambre de libros, así que cursó un posgrado de egiptología en el Hospital de Sant Pau, combinando el estudio del Egipto antiguo con la venta de bistecs de ternera al lado de Can Baulenas. Esta doble actividad acabó con su matrimonio de 25 años y un día, pero fue el inicio de su actividad política porque en la Universidad contactó con ERC. El sorpaso a la actividad política fue a través de la colla castellera de Vic donde conoció a un concejal de ERC de la capital de Osona, y en noviembre de 2005 con el aval de Pau Vericat, ingresó en ERC.

ESTA ÚLTIMA DÉCADA ha significado un cambio radical en su vida en todos los sentidos: Licenciatura de Historia, ruptura matrimonial, ingreso en la política, nueva profesión, boda y cambio de residencia con destino La Roca, ya que en esta población vivía su actual marido.

Una antigua compañera de El Jardí le presentó a Josep Nogueira, también un antiguo compañero de El Jardí, como ella separado y con dos hijos pequeños (Gerard y Arnau): y hubo flechazo.

En julio de 2006 la concejal Isabel Alcalde se estrenó como oficiante de boda en la sala de plenos del Ayuntamiento. Cansada de trabajar todos los sábados, decidió dejar la carnicería y tras un tiempo en una mensajería, encontró trabajo de administrativa en comercial Coll Vila, una pequeña empresa de L’Ametlla del sector de la construcción.

EN LA ROCA NO TARDÓ en hacerse con el control de ERC. Es una mujer con carácter, fuerte voluntad, que va directa y que nadie le ha regalado nada. Está ilusionada con su cargo al frente del partido. Se siente arropada por los once miembros de la Ejecutiva Permanente y muy especialmente por sus dos manos derechas: el vicepresidente Quim Farriol y el secretario de organización Albert Biescas. ERC cuenta en nuestra comarca con 392 militantes, en el último año han perdido un centenar. Es el coste del Govern de la Generalitat. Sin embargo, esa tendencia a la baja parece haberse frenado gracias al proceso de las consultas por la independencia. No es que hayan obtenido grandes resultados (en La Roca sólo fue a votar el 14% del censo), pero la movida les ha servido para rebrotar la ilusión por ese sueño que llevan grabado en la mente. En fin, es Maria Llerda.

Entrevista publicada a la Revista del Vallès (18-06-2010)