Cap a un país lliure i una societat justa

Al nostre país es viuen moments d’efervescència social i política. La sentència del Tribunal Constitucional ens ha deixat clar quins són els límits del desenvolupament del marc autonòmic i ha constatat que no és possible vertebrar l’estat espanyol des del respecte a les seves nacionalitats històriques. Dit amb d’altres paraules, el TC ens diu que de nació només hi ha una, i és l’espanyola.

Les resolucions del tribunal destrossen la columna vertebral de l’estatut, en capítols com el reconeixement de símbols nacionals, el finançament, el blindatge de competències, la bilateralitat o l’ús de llengua per part de les administracions. Aquesta sentència és també un cop de porta a les aspiracions històriques d’una part del catalanisme, que havia defensat una via federal per Catalunya dins Espanya, i somiaven que era possible construir un estat plurinacional. El somni s’ha acabat, Espanya no es pot canviar.

La manifestació del 10 de juliol va ser un clam de la societat catalana per exigir respecte a la nostra sobirania. Des de posicionaments diversos, cada cop més catalans prenen consciència que una Catalunya subordinada a Espanya no permet desenvolupar-nos plenament com a poble, ni a nivell social, ni cultural, ni econòmic.

Des d’ERC creiem que la millor resposta a la situació actual, la que pot unir a més catalans, als qui som independentistes, als qui són sobiranistes, nacionalistes o autonomistes és articular una resposta democràtica perquè la ciutadania pugui decidir respecte la nostra relació amb l’estat espanyol. Quina resposta a l’agressió que hem patit com a poble pot ser més transparent, democràtica i legitima que exercir el nostre dret a l’autodeterminació perquè la societat catalana es pugui expressar de forma oberta a les urnes?

ERC planteja que la propera legislatura es construeixin prou complicitats entre la societat civil i els partits polítics per tal de fer possible una consulta popular sobre la independència. Aquest és el nostre compromís per canalitzar els anhels que tants i tants catalans vam expressar el passat 10 de juliol. I quan la consulta sigui possible la gent d’Esquerra votarem independència.

Independència no en abstracte, no com una finalitat en si mateixa. Independència per aprofundir en la igualtat d’oportunitats, per gestionar els nostres recursos, per tenir veu pròpia al món, per ser solidaris, per millorar l’educació i sanitat públiques, per redistribuir la riquesa, per garantir un futur tranquil a la nostra llengua i cultura, per integrar la nova immigració, per respectar els nostres drets laborals, per decidir sobre les nostres infraestructures, per afavorir la unitat civil, per protegir el territori, per construir una societat justa, per tenir seleccions esportives pròpies, per continuar sent una societat inclusiva i d’acollida, com hem estat sempre, i també per respectar els lligams sentimentals, culturals i afectius que tants catalans tenen amb diferents pobles d’Espanya. Independència per encertar i per equivocar-nos, per ser nosaltres mateixos, per caure i aixecar-nos, per tenir veu pròpia al mon, per no haver de demanar permís a ningú, per ser responsables del nostre destí polític, econòmic i social.

Després de tants anys de lluita, hi ha arguments per a l’esperança, per fer realitat els nostres somnis. Si ens ho proposem, el futur és nostre.

Visca Catalunya lliure!


Manifest llegit durant l'albada de la Diada Nacional de Catalunya de 2010, davant del monument a l'onze de setembre, a la plaça de l'Ajuntament. A l'acte obert organitzat per Esquerra "Lleva't per la independència!".
La Roca del Vallès, 7.00h, 11 de setembre de 2010.