Congrés Comarcal Extraordinari, Granollers 19 de juny de 2010

Goethe deia que el més important no és saber on som, sino cap a on anem. Això té molt a veure amb el tema que avui ens porta aquí.

En el passat Congrés del 8 de maig varem posar les bases per a treballar amb unitat i mirant el futur del nostre partit i de la nostra comarca. Una de les nostres propostes va ser que calia obrir un debat amb perspectiva de futur, per tal de marcar nous horitzons, noves propostes, que resolguin els diversos conflictes territorials històrics que s'han anat esdevenint amb els anys a la comarca. Ara fem un pas endavant. Se’ns presenta un any molt dens; a la tardor hi haurà les eleccions al Parlament i a la primavera, les municipals.

A la comarca, hem començat a fer feina; des de cada municipi, des de cada secció local tenim la nostra gent treballant des de tots els àmbits; amb idees i perspectives de futur. La comarca bull, hem aconseguit una única candidatura amb tots els ingredients per guanyar: forta, potent, valenta i sense por... la comarca empeny.

Hem escoltat als companys que ens han de representar al màxim òrgan del país; hem copsat les seves idees bàsiques, les seves intencions per fer palesa la voluntat i les necessitats de la comarca en el conjunt del territori català. La Violant, la Isabel, en Quim, la Mª Dolors, l’Oriol i en Toni han de ser les nostres veus al Parlament. Tanmateix vull esmentar a la Marta Torrecillas, que és la primera candidata per la Regional de les JERC Vallès i la segona per Barcelona i també als consellers nacionals: l’Oriol, en Gerard, en Jordi, en Martí i jo mateixa. Tots nosaltres haurem de portar a terme una tasca molt important i per això, des de la comarca us emplacem a tots vosaltres per tal que ens ajudeu aportant idees constructives.

Aquestes darreres setmanes s’ha posat més que mai sobre la taula el debat sobre la independència de Catalunya on hi ha molts actors en joc: la crisi, la reforma laboral, la corrupció... hi ha necessitats socials bàsiques per cobrir, hi ha moltes famílies que están passant per moments molt difícils. Molts es deixen endur pel desànim i la desconfiança envers la funció pública, però el que és cert i evident, és el que ens ha portat a aquesta situació... Espanya és crisi i ara, els catalans sabem que el nostre Estatut de Catalunya és poc. Hem arribat a un punt de no retorn. L’estructura de l’estat ja no és vàlida per a gestionar els interessos de la població i senzillament s’ha de canviar l’eina de governança.

Els catalans necessitem sortir d’Espanya per sortir abans de la crisi i hem de fer-ho portant a terme el procés d’independència de manera escrupolosa, ordenada i rigorosa, com correspon a pobles madurs com el nostre, amb una llarga tradició democrática. En ple segle XXI i gràcies al marc de la Unió Europea, les fronteres es poden redefinir si les urnes ho decideixen i aquesta Unió és la que garanteix que la democracia, en tant que voluntat dels ciutadans, és el principi fonamental.

El canvi és la independencia i el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut en l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides del 1966, ratificat per l’estat español el 1976 i on es defensa el dret de tots els pobles a l’autodeterminació. Passa però, que Espanya no s’ho creu.

La llista de nacions sense estat que reclamen el seu lloc en el concert mundial va creixent però: al Quebec cada cop están més a prop d’aconseguir-ho; a Escòcia volen fer el referèndum aquest mateix any; a Flandes, el Partit Independentista ha guanyat a les eleccions legislatives belgues i a Catalunya, des del 13 de setembre hi ha una força creixent i imparable. Esquerra empeny perquè, que no ens enganyin, Esquerra ha estat, és i serà al costat de totes les poblacions on s’han fet i es faran consultes per a la independència.

És bon moment per recordar que aquest diumenge, es celebren consultes a la comarca, a Figaró-Montmany, Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Vallromanes i en total, a 46 pobles a Catalunya.

La premsa española però, resta importància al fet flamenc i evita comparar Catalunya i Flandes davant l’auge sobiranista i remarca la greu crisi que viu el país; una crisi que ens ha estat portada pel govern espanyol. En canvi, la premsa europea es fa ressò de la victòria del partit independentista N-VA a les eleccions belgues i tots els diaris ho consideren un fet històric.

Quelcom està canviant però... Catalunya empeny. Durant el primer trimestre del 2010, el creixement industrial a Catalunya ha estat del 17% i després d’un 2009 amb una crisi molt intensa comença a haver-hi indicadors positius. Sabem històricament que els catalans tenim iniciativa i empenta, som treballadors. El govern català aposta per a la innovació, la investigació i això son eines potents de futur. El passat dissabte a l’acte en suport a les consultes, hi va haver una sèrie de parlaments amb uns missatges contundents i esperançadors. Esquerra empeny, els nostres parlamentaris treballen per aconseguir portar a terme un referéndum vinculant i han començat per portar a aprovació la Llei de Consultes. Si Esquerra és forta, Catalunya Decideix.

Ara tots nosaltres, companys i companyes tenim una feina molt important a fer i no és altra que explicar a tothom el missatge d’Esquerra; hem de fer pedagogía, ens hem de trobar amb associacions, col·lectius, amb el màxim de gent posible. Hem de fer país i els nostres candidats al Parlament en seran els referents, els hem de fer costat i ajudar-los. Si ho sabem fer bé i amb unitat, ens en sortirem.

Des de la Permanent Comarcal, us volem agraïr la vostra presència i el vostre suport en aquest congrés.

Permeteu-me acabar amb una reflexió que féu Valentí Almirall però que podem aplicar al present amb tota lógica:

“Cal tenir per bandera única l’amor a Catalunya. Sabem el que volem, i coneixem el camí que hem de seguir. Sols manca que agafem una divisa i comencem. Sigui aquesta: CATALUNYA I AVANT!"

VISCA ESQUERRA I VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!


Discurs de la Presidenta d'ERC al Vallès Oriental, Maria Llerda i Jané.
Congrés Comarcal Extraordinari, Granollers 19 de juny de 2010.