Puigcercós: "La independència és possible, la independència és realista"

Esquerra no acata la sentència del TC i anuncia que comença la transició cap a la independència.

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, acompanyat del secretari general, Joan Ridao, ha comparegut avui davant dels mitjans de comunicació després de la reunió extraordinària de l'Executiva Nacional del partit, i ha anunciat amb rotunditat que “Esquerra només acata la voluntat del poble de Catalunya, que és la que va ser expressada a les urnes i que és la que no ha estat respectada. No podem acceptar ni retallades ni imposicions. No es pot acatar allò que és injust”. “Aquí comença una nova etapa”, ha sentenciat Puigcercós, “aquí comença la transició tranquil·la i democràtica cap a la independència”.

Puigcercós, que ha iniciat la seva compareixença desmentint aquelles instàncies espanyoles que han titllat la sentència de tova dient que salva l'Estatut, ha remarcat que “aquesta és una sentència duríssima, que afecta parets mestres de l'Estatut, que conculca drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que retalla el marge de llibertats de tots els catalans”. “La sentència conforma l'adéu a Catalunya; des de la darrera instància jurídica espanyola ens diuen que el desig de major sobirania d'una gran majoria del poble de Catalunya no hi cap a la constitució, no hi cap a Espanya; doncs nosaltres també direm adéu a Espanya”.

Joan Puigcercós s'ha referit al pacte Mas-Zapatero “que nosaltres ja vam avisar que era un error i que tampoc s'ha respectat. La sòciovergència ha fracassat, la gestió de la relació amb Espanya ha fracassat. No es pot pretendre seguir fent el mateix de sempre. PSOE i PP s'han posat d'acord per a dir-li a Catalunya que fins aquí hem arribat, i s'ha constatat el que nosaltres ja avisàvem, que aquesta via està esgotada i que cal anar més enllà”. “No culpem només al TC”, ha afirmat Puigcercós, “formen part d'aquesta decisió, també, els partits polítics que en van nomenar els seus membres, el govern de Rodríguez Zapatero, que va deixar l'Estatut en un calaix, i que no ha estat capaç d'avançar-se al TC i evitar aquesta sentència i, en definitiva, el sistema institucional espanyol, l'Estat. Doncs davant d'aquesta sentència, cal dir prou.”

El president d'Esquerra ha fet una crida als partits polítics catalans a engegar aquesta nova etapa des d'una “unitat amb objectius, sense gesticulacions ni grandiloqüències, perquè la unitat per la unitat, la gesticulació sola, no serveixen per a res”. I per això ha anunciat que "anirem a la manifestació, que ha de ser molt important, perquè hem de respondre amb contundència. Perquè només tindrem un país més lliure si tenim una societat cohesionada”.

Puigcercós, que ha dit que “volem formar part d'Europa sense ser un país intervingut per Europa, com és Espanya, i això només és possible tenint un estat propi”, ha remarcat que “aquest és un escenari realista, i no veiem cap altre camí; ho farem amb concòrdia però amb l'objectiu clar de la independència, perquè la independència és possible”. Finalment, Joan Puigcercós ha acabat sentenciant que “si el poble de Catalunya, majoritàriament i de forma democràtica, vol fer un pas endavant, això és imparable”.

Declaració d'Esquerra sobre la sentència de l'Estatut

El 30 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria, el projecte de nou Estatut d’Autonomia. Aquell text, expressió unitària dels anhels d’autogovern del nostre poble, va patir severes retallades en el seu tràmit al Congrés dels Diputats de Madrid, cosa que va provocar que Esquerra en demanés el vot contrari en el referèndum posterior. Malgrat les retallades, una majoria de ciutadans va votar que sí perquè va entendre que era millor aquell petit avenç que no quedar-nos sense res. Esquerra va acatar el resultat del referèndum i es va comprometre a defensar el desplegament del nou Estatut amb fermesa i ambició, és el que hem fet fins ara.

La sentència que ara el TC acaba de fer pública significa la segona retallada greu de l’estatut i representa un xoc de legitimitats. A un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes per referèndum. A l’altre costat, 10 magistrats d’un alt tribunal fortament desprestigiat i convertit en camp de batalla dels interessos inconfessables dels grans partits espanyols.

El TC no només ha alterat l’Estatut sinó que n'ha modificat els termes d’un pacte polític i ha modificat unilateralment els límits del pacte autonòmic al marge de la voluntat popular i de les instàncies polítiques representatives del poble de Catalunya de manera que ha quedat clar que allò que vol una part significativa de la ciutadania no cap a la Constitució espanyola.

Sempre hem defensat que Catalunya ha d’esdevenir un Estat independent en el marc de la Unió Europea, i entenem que estem davant d’una nova demostració que aquest és l’únic camí realista i viable per assolir la nostra plenitud nacional.

Esquerra continuarà treballant, ara amb més força que mai, per convèncer una majoria de ciutadans de la necessitat i l’oportunitat d’assolir un estat propi per a Catalunya. Que ningú no ho dubti que, avui, després de l’estocada mortal a l’Estatut de Catalunya, hi ha més catalans i catalanes convençuts que aquest és l’únic camí.

Són moments de gran transcendència que demanen serenitat però també fermesa. Aquesta sentència és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una resposta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

Estem convençuts que davant d’aquest xoc de legitimitats i, en aquests moments decisius, totes les forces del catalanisme serem capaços de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, es posa avui novament al servei de la causa de la democràcia i de la llibertat de Catalunya.

Esquerra se suma al condol per les víctimes de l'accident de Castelldefels

Esquerra Republicana de Catalunya vol mostrar el seu més sentit condol i solidaritat amb les víctimes de l'accident d'aquesta nit a Castelldefels que s'ha saldat amb 12 persones mortes i on 14 persones més han resultat ferides de diversa consideració. Des d'Esquerra es vol donar el màxim suport als familiars de les persones atropellades i es desitja una una recuperació ràpida de les persones que han resultat ferides.

Esquerra també es vol sumar al dol oficial que ha decretat el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Esquerra demana que no es sancioni els esportistes que no vulguin jugar amb "La Roja"

A dia d'avui els esportistes estan obligats a participar en la selecció espanyola de qualsevol pràctica esportista. Si es neguessin haurien de pagar una sanció econòmica i serien expulsats de la Federació espanyola de torn. La llei catalana de l'esport dóna llibertat total a l'esportista.

Just el dia que es decideix si la selecció espanyola de futbol passa o no als vuitens de final, coneixem la proposta que Esquerra Republicana de Catalunya portarà al Congrés dels Diputats amb el suport d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida. La proposició no de llei, pretén modificar l'article 47, aparta primer, de la llei 10/1999, de l'Esport, que regeix les obligacions dels seleccionats espanyols.

Esquerra també ha volgut recordar que la llei de l'esport catalana, aprovada el 1988, amb modificacions posteriors, dóna suport a les seleccions catalanes però, al mateix temps “és molt més respectuosa amb la llibertat i autonomia dels esportistes, ja que no se'ls imposa l'obligatorietat d'assistir a les convocatòries de les seleccions autonòmiques”.

Esquerra defensa la llibertat d'elecció de l'esportista

Els republicans defensen la llibertat total de l'esportista per triar en el cas de ser convocat, “sigui per motius professionals, personals, familiars o simplement ideològics”. També el mateix grup parlamentari presentarà una proposició no de llei perquè el govern promogui la presència en les competicions internacionals de les seleccions esportives autonòmiques que ho demanin. Aquesta proposta no és la primera vegada que es presenta, i mai no ha tirat endavant a causa dels pactes 'nacionales' entre PP i PSOE.

Els jugadors de la selecció catalana d'hoquei van ser amenaçats per la federació espanyola

Quan Catalunya va estar a punt de ser admesa com a selecció internacional d'Hoquei patins, la federació espanyola d'aquesta disciplina va amenaçar als jugadors de la catalana d'expulsar-los de l'OK Lliga i de no poder participar mai més en la selecció espanyola.

FONT: www.cronica.cat (25/06/2010)

Mascaró encapçalarà la candidatura comarcal d'ERC al Parlament (AraVallès)

El congrés comarcal extraordinari d'ERC celebrat dissabte al Centre Cívic Nord de Granollers va escollir l'exalcaldessa de Vallromanes i directora general d'Acció Cívica del Departament de Governació i Administracions Públiques, Violant Mascaró, per encapçalar la candidatura republicana del Vallès Oriental a les eleccions al Parlament de Catalunya, que si res estrany no passa es celebraran el proper mes de novembre. Dels militants acreditats dissabte, 43 van votar a favor de la candidatura de Mascaró, l'única que es va presentar, i 5 van votar en blanc. I és que en l'últim moment Raül Valentín, cap de llista per Sant Antoni de Vilamajor a les municipals del 2011, va retirar la seva candidatura "per motius personals", segons explica Esquerra.

Nascuda a Barcelona el 1967, Mascaró és tècnica superior de l'administració de la Generalitat, on ha exercit diverses responsabilitats als departaments de Justícia i de Governació i Administracions Públiques. Resideix a Vallromanes des del 1999. A les eleccions municipals de 2003 encapçalà la candidatura Més per Vallromanes-ERC, que va obtenir tres regidors. Accedí a l'alcaldia amb el suport dels dos regidors del PSC; però les desavinences amb els socialistes van propiciar una moció de censura de CiU i PSC, que la va apartar del càrrec el març de 2004. A les eleccions de 2007 es presentà en el segon lloc de la candidatura d'ERC, que fou la més votada, però que no assolí l'alcaldia pel pacte dels tres regidors de CiU i els tres del Grup Independent de Vallromanes.

En el mateix congrés van ser escollits per ocupar les demés candidatures dels representants de la comarca: Joaquim Ferriol, de Lliçà d'Amunt; Oriol López, de Mollet; Isabel Alcalde, de Granollers; Antoni Piñero, de Sant Fost de Campsentelles; i Maria Dolors Navarro, de Mollet.

Rebuig al Pla Territorial Metropolità de Barcelona

D'altra banda, ERC va aprofitar el congrés per manifestar el seu rebuig al Pla Territorial Metropolità de Barcelona "perquè no ha tingut en compte les inquietuds del territori i ha rebutjat quasi totes les aportacions i propostes que des de la comarca hem presentat". El pla, aprovat amb el suport d'Esquerra, manté, entre altres propostes, els diferents traçats del Quart Cinturó, "una de les grans amenaces per la nostra comarca", subratllen els republicans del Vallès Oriental, que creuen que és "un pla basat en un model de creixement obsolet i especulatiu, destinat a afavorir només alguns interessos econòmics en detriment del que realment necessitem i que no resol el problema de la mobilitat".

ERC del Vallès Oriental insta als representants de la seva formació a la Generalitat i el Parlament a mantenir-se "ferms en l'oposició al Quart Cinturó, tal com ens han promès reiteradament", i exigeixen "als nostres parlamentaris i membres del govern respecte per la posició del territori i coherència en les seves actuacions públiques".

FONT: AraVallès.cat (25/06/2010)

Una egiptóloga al frente de Esquerra (Revista del Vallès)

Maria Llerda es la presidenta comarcal de ERC en un congreso inédito: sólo había una candidatura

Maria Llerda es la vicepresidenta de la penya barcelonista de La Roca, le gusta el Barça a muerte, pero no desea para nada que los ocho jugadores de su Barça que defienden la camiseta roja en Sudáfrica puedan levantar la Copa del Mundo. Ella dice que va con Alemania, pero en realidad cualquiera menos España. Es la nueva presidenta comarcal de ERC. “Soy del sector de la Esquerra independentista” dice con orgullo para remachar su identidad política. Uno que no es ducho en estos matices de los indepes, le pregunto qué separa a un Carretero de Carod-Rovira o Puigcercós, y me responde que se trata de una cuestión de feeling personal que ella sí tiene con el sector de Uriel Bertrán. Es hermenéutica política. Su rechazo a España no le viene de herencia familiar, pero viene de lejos, aunque no recuerda desde cuándo. Siempre le ha molestado que al salir al extranjero le preguntaran si era española. Vamos, que es una ortodoxa de Esquerra. Tal vez por esto ha conseguido el partido republicano presentar en el congreso comarcal una candidatura única poniendo fin a las crónicas pugnas internas del partido en nuestra comarca.

LA PRIMERA VEZ QUE EL NOMBRE de Maria Llerda apareció publicado en esta Revista, fue hace un año con motivo de una áspera e irreproducible bronca en facebook que ella mantuvo con un internauta mallorquín. Se dijeron de todo menos guapo y aquel enemigo epistolar envió aquella conversación a sus compañeros socialistas de La Roca para que conocieran cómo las gastaba la presidenta local de ERC. De aquella anécdota han quedado unas relaciones políticas no frías sino nulas hacia los socialistas. Y lo tiene así de claro “fan tot el mal que poden”. En política nunca se puede decir jamás, pero conociéndola, resulta difícil verla pactar con los socialistas. Son tan enemigos como con el candidato del Partido Popular, César Alcalá, y eso que es difícil llevarse mal con él…

MARIA LLERDA TENÍA que llamarse Montserrat, pero nació el 15 de agosto, así que sus padres, Francesc (q.e.p.d) y Pepita, pusieron el nombre de María a su primogénita: dos años después nacería Francesc y en 1972 Joaquim, el tercero y último de una familia muy conocida en Granollers, ya que Francesc estuvo durante toda la vida, atento y servicial, trabajando en la gasolinera de la carretera de El Masnou. Los estudios los hizo en el Col·legi Jardí. Le iban bien y quería estudiar, pero su padre de la vieja escuela decía que los estudios universitarios eran cosa de hombres y que como mujer tenía que hacer el secretariado, que no le iba a faltar trabajo. Era una verdad a medias, porque si bien nunca le ha faltado el trabajo, apenas lleva tres años trabajando de administrativa. A los 14 años empezó a trabajar en una carnicería de la calle Santa Esperanza (Can Ricart), y siendo una adolescente de 16 años la vida le dio un brusco cambio: quedó embarazada de Maria (31). Se casó por la Iglesia y aquel matrimonio duró exactamente veinticinco años y un día. No es una metáfora de una condena, sino el azar del calendario. Lo mejor de esta historia son sus dos frutos: María y Montserrat (26). El nombre que ella no tuvo.

HASTA EL AÑO 2000 nuestra protagonista era una madre que trabajaba en una carnicería de la calle Joan Prim con la amarga sensación de que la vida estaba siendo injusta con ella. Su hija mayor le abrió los ojos en segundo de carrera (filología alemana):

“¿Por qué no vas a estudiar a la Universidad?”.

“¡No digas tonterías!” le contestó, pero no era ninguna tontería. ¿Por qué no? se dijo. Si siempre había querido estudiar ¿porque no podía hacerlo ahora con 38 años? Dicho y hecho, se presentó a los exámenes de acceso a la Universidad para mayores de 25 años y aprobó. Se matriculó en Bellaterra para hacer Historia. Podía ser la madre de sus compañeras. En ese ambiente estudiantil y académico recuperó las sensaciones que no había vivido. Cinco años después conseguía la Licenciatura. Tenía más hambre de libros, así que cursó un posgrado de egiptología en el Hospital de Sant Pau, combinando el estudio del Egipto antiguo con la venta de bistecs de ternera al lado de Can Baulenas. Esta doble actividad acabó con su matrimonio de 25 años y un día, pero fue el inicio de su actividad política porque en la Universidad contactó con ERC. El sorpaso a la actividad política fue a través de la colla castellera de Vic donde conoció a un concejal de ERC de la capital de Osona, y en noviembre de 2005 con el aval de Pau Vericat, ingresó en ERC.

ESTA ÚLTIMA DÉCADA ha significado un cambio radical en su vida en todos los sentidos: Licenciatura de Historia, ruptura matrimonial, ingreso en la política, nueva profesión, boda y cambio de residencia con destino La Roca, ya que en esta población vivía su actual marido.

Una antigua compañera de El Jardí le presentó a Josep Nogueira, también un antiguo compañero de El Jardí, como ella separado y con dos hijos pequeños (Gerard y Arnau): y hubo flechazo.

En julio de 2006 la concejal Isabel Alcalde se estrenó como oficiante de boda en la sala de plenos del Ayuntamiento. Cansada de trabajar todos los sábados, decidió dejar la carnicería y tras un tiempo en una mensajería, encontró trabajo de administrativa en comercial Coll Vila, una pequeña empresa de L’Ametlla del sector de la construcción.

EN LA ROCA NO TARDÓ en hacerse con el control de ERC. Es una mujer con carácter, fuerte voluntad, que va directa y que nadie le ha regalado nada. Está ilusionada con su cargo al frente del partido. Se siente arropada por los once miembros de la Ejecutiva Permanente y muy especialmente por sus dos manos derechas: el vicepresidente Quim Farriol y el secretario de organización Albert Biescas. ERC cuenta en nuestra comarca con 392 militantes, en el último año han perdido un centenar. Es el coste del Govern de la Generalitat. Sin embargo, esa tendencia a la baja parece haberse frenado gracias al proceso de las consultas por la independencia. No es que hayan obtenido grandes resultados (en La Roca sólo fue a votar el 14% del censo), pero la movida les ha servido para rebrotar la ilusión por ese sueño que llevan grabado en la mente. En fin, es Maria Llerda.

Entrevista publicada a la Revista del Vallès (18-06-2010)

Congrés Comarcal Extraordinari, Granollers 19 de juny de 2010

Goethe deia que el més important no és saber on som, sino cap a on anem. Això té molt a veure amb el tema que avui ens porta aquí.

En el passat Congrés del 8 de maig varem posar les bases per a treballar amb unitat i mirant el futur del nostre partit i de la nostra comarca. Una de les nostres propostes va ser que calia obrir un debat amb perspectiva de futur, per tal de marcar nous horitzons, noves propostes, que resolguin els diversos conflictes territorials històrics que s'han anat esdevenint amb els anys a la comarca. Ara fem un pas endavant. Se’ns presenta un any molt dens; a la tardor hi haurà les eleccions al Parlament i a la primavera, les municipals.

A la comarca, hem començat a fer feina; des de cada municipi, des de cada secció local tenim la nostra gent treballant des de tots els àmbits; amb idees i perspectives de futur. La comarca bull, hem aconseguit una única candidatura amb tots els ingredients per guanyar: forta, potent, valenta i sense por... la comarca empeny.

Hem escoltat als companys que ens han de representar al màxim òrgan del país; hem copsat les seves idees bàsiques, les seves intencions per fer palesa la voluntat i les necessitats de la comarca en el conjunt del territori català. La Violant, la Isabel, en Quim, la Mª Dolors, l’Oriol i en Toni han de ser les nostres veus al Parlament. Tanmateix vull esmentar a la Marta Torrecillas, que és la primera candidata per la Regional de les JERC Vallès i la segona per Barcelona i també als consellers nacionals: l’Oriol, en Gerard, en Jordi, en Martí i jo mateixa. Tots nosaltres haurem de portar a terme una tasca molt important i per això, des de la comarca us emplacem a tots vosaltres per tal que ens ajudeu aportant idees constructives.

Aquestes darreres setmanes s’ha posat més que mai sobre la taula el debat sobre la independència de Catalunya on hi ha molts actors en joc: la crisi, la reforma laboral, la corrupció... hi ha necessitats socials bàsiques per cobrir, hi ha moltes famílies que están passant per moments molt difícils. Molts es deixen endur pel desànim i la desconfiança envers la funció pública, però el que és cert i evident, és el que ens ha portat a aquesta situació... Espanya és crisi i ara, els catalans sabem que el nostre Estatut de Catalunya és poc. Hem arribat a un punt de no retorn. L’estructura de l’estat ja no és vàlida per a gestionar els interessos de la població i senzillament s’ha de canviar l’eina de governança.

Els catalans necessitem sortir d’Espanya per sortir abans de la crisi i hem de fer-ho portant a terme el procés d’independència de manera escrupolosa, ordenada i rigorosa, com correspon a pobles madurs com el nostre, amb una llarga tradició democrática. En ple segle XXI i gràcies al marc de la Unió Europea, les fronteres es poden redefinir si les urnes ho decideixen i aquesta Unió és la que garanteix que la democracia, en tant que voluntat dels ciutadans, és el principi fonamental.

El canvi és la independencia i el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut en l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides del 1966, ratificat per l’estat español el 1976 i on es defensa el dret de tots els pobles a l’autodeterminació. Passa però, que Espanya no s’ho creu.

La llista de nacions sense estat que reclamen el seu lloc en el concert mundial va creixent però: al Quebec cada cop están més a prop d’aconseguir-ho; a Escòcia volen fer el referèndum aquest mateix any; a Flandes, el Partit Independentista ha guanyat a les eleccions legislatives belgues i a Catalunya, des del 13 de setembre hi ha una força creixent i imparable. Esquerra empeny perquè, que no ens enganyin, Esquerra ha estat, és i serà al costat de totes les poblacions on s’han fet i es faran consultes per a la independència.

És bon moment per recordar que aquest diumenge, es celebren consultes a la comarca, a Figaró-Montmany, Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Vallromanes i en total, a 46 pobles a Catalunya.

La premsa española però, resta importància al fet flamenc i evita comparar Catalunya i Flandes davant l’auge sobiranista i remarca la greu crisi que viu el país; una crisi que ens ha estat portada pel govern espanyol. En canvi, la premsa europea es fa ressò de la victòria del partit independentista N-VA a les eleccions belgues i tots els diaris ho consideren un fet històric.

Quelcom està canviant però... Catalunya empeny. Durant el primer trimestre del 2010, el creixement industrial a Catalunya ha estat del 17% i després d’un 2009 amb una crisi molt intensa comença a haver-hi indicadors positius. Sabem històricament que els catalans tenim iniciativa i empenta, som treballadors. El govern català aposta per a la innovació, la investigació i això son eines potents de futur. El passat dissabte a l’acte en suport a les consultes, hi va haver una sèrie de parlaments amb uns missatges contundents i esperançadors. Esquerra empeny, els nostres parlamentaris treballen per aconseguir portar a terme un referéndum vinculant i han començat per portar a aprovació la Llei de Consultes. Si Esquerra és forta, Catalunya Decideix.

Ara tots nosaltres, companys i companyes tenim una feina molt important a fer i no és altra que explicar a tothom el missatge d’Esquerra; hem de fer pedagogía, ens hem de trobar amb associacions, col·lectius, amb el màxim de gent posible. Hem de fer país i els nostres candidats al Parlament en seran els referents, els hem de fer costat i ajudar-los. Si ho sabem fer bé i amb unitat, ens en sortirem.

Des de la Permanent Comarcal, us volem agraïr la vostra presència i el vostre suport en aquest congrés.

Permeteu-me acabar amb una reflexió que féu Valentí Almirall però que podem aplicar al present amb tota lógica:

“Cal tenir per bandera única l’amor a Catalunya. Sabem el que volem, i coneixem el camí que hem de seguir. Sols manca que agafem una divisa i comencem. Sigui aquesta: CATALUNYA I AVANT!"

VISCA ESQUERRA I VISCA CATALUNYA LLIURE !!!!


Discurs de la Presidenta d'ERC al Vallès Oriental, Maria Llerda i Jané.
Congrés Comarcal Extraordinari, Granollers 19 de juny de 2010.

ERC vol inundar el Parlament de signatures a favor del referèndum sobre la independència

Diari El Punt
(13/06/2010)

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit la Iniciativa Popular pel Referèndum per l'independència

Ajuda a recollir les 220.000 signatures que es necessiten perquè el Parlament de Catalunya convoqui el Referèndum Nacional d’Iniciativa Popular sobre la Independència!

El passat dimarts 8 de juny de 2010 la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la Iniciativa Popular i, per tant, ara només cal aconseguir les 220.000 signatures necessàries perquè el Ple del Parlament voti la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Es necessiten milers de fedataris/voluntaris que ajudin a aconseguir les 220.000 signatures requerides.

La nova Llei de Consultes Populars per via de Referèndum, en el seu article 21 diu: “Els ciutadans de Catalunya poden promoure la convocatòria d’una consulta popular en l’àmbit de Catalunya si està avalada almenys pel 3% de la població.”

A Esquerra de la Roca ben aviat ens hi posarem, ens vols donar un cop de mà? Tant si vols signar, com si vols recollir signatures, posa't en contacte amb nosaltres i te n'informarem! Envia'ns un correu a: larocavalles@esquerra.org

Cada dia més a prop! Junts ho aconseguirem!

Uriel Bertran i Arrué: "Podem veure un referèndum oficial per la independència a la pròxima legislatura"

El consell de Garanties Estatutàries pot aturar el procés de recollida de signatures a favor de la celebració d'un referèndum sobre la independència?
No pot aturar res perquè la llei estableix que el dictamen del Consell de Garanties només és consultiu. I un cop el Consell de Garanties estatutàries emeti el seu dictamen ja podrem presentar els plecs de signatures perquè la Junta Electoral els segelli i ja puguem començar a fer la recollida de signatures.

Cal que un 3% de la població de Catalunya firmi a favor de la celebració del referèndum. Veu factible recollir aquestes signatures en 6 mesos?
El nostre objectiu és superar abastament aquest límit i aconseguir la recollida de signatures més important de la història de Catalunya.

Com ho pensen fer?
Continuant amb tot el procés de captació de voluntaris i fedataris, de ciutadans que vulguin col·laborar, en aquests moments ja n'hi ha més de 9.000. En els pròxims dies estem convençuts que aquesta xifra anirà augmentant clarament. I a partir d'aquí organitzar a nivell comarcal i local, i per sectors (universitari, serveis, treballadors, etc...) tot aquest moviment de recollida de signatures. Perquè la causa de la independència sigui la que aconsegueixi més signatures de la història de Catalunya.

És aquesta la millor resposta a la possible retallada del Tribunal Constitucional?
Aquesta és la millor resposta del poble de Catalunya a 300 anys de subordinació i de dominació política per part de l'Estat espanyol, que s'ha manifestat en forma de dictadures, de tortura, d'exili, d'assassinat i ara en forma de sentència del Tribunal Constitucional. En definitiva, tot allò que fa l'Estat espanyol per impedir la llibertat del poble de Catalunya. En un moment en que és possible en el marc europeu les independències democràtiques, pacífiques, és el moment de dur a terme un referèndum per la independència de Catalunya i assolir un Estat propi. Un Estat propi que ens permeti un desenvolupament normal del nostre país, de la nostra economia, del nostre benestar, de la nostra identitat i de les nostres capacitats com a poble.

Oriol Pujol, portaveu de CiU al Parlament, ha dit que aquest procés “no servirà per res” perquè “Madrid dirà que no”.
El que sabem és que CiU ha votat a favor de l'admissió a tràmit d'aquesta Iniciativa Popular a la Mesa del Parlament. Ens hauria d'importar ben poc la opinió que pugui tenir Madrid sobre aquesta qüestió. Una vegada el Parlament de Catalunya hagi votat a favor de convocar un referèndum sobre la independència, el que demanarem serà la convocatòria d'aquest referèndum. Ho autoritzi Madrid o no ho autoritzi Madrid. El Parlament de Catalunya té tota la legitimitat, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides, per convocar aquest referèndum com ho ha fet Montenegro, el Quebec o com es planteja fer també a Escòcia. I no podem oblidar que la consulta de La Diagonal la va convocar un militant del PSC, Jordi Hereu, no va demanar permís a l'Estat espanyol, i es va dur a terme.

Però la qüestió sobre la independència no és del mateix nivell que la Diagonal...
Cal perdre la por. Què ens expliquin que faran quan centenars de milers de persones hagin demanat la celebració d'una consulta sobre la independència.

És a dir, la Llei de Consultes populars és una escletxa legal i real per accedir a la independència?
És evident. Cal actuar amb valentia i deixar les pors del passat enrere. Estem canviant la cultura política del país i, per tant, anem cap a un escenari claríssim d'acumulació de forces. Anem cap a un procés històric que culminarà amb la independència de Catalunya. Més d'hora del que molts es pensen.

A part d'Esquerra, que ja hi dóna suport, vostè veu CiU donant suport a un referèndum en en Plenari del Parlament?
Caldrà veure què vota cada formació quan arribi el moment. Però nosaltres creiem que la majoria que s'ha visualitzat avui a la Mesa del Parlament – CiU, Esquerra i Iniciativa -és una majoria que es pot manifestar en el Ple del Parlament de Catalunya quan aconseguim presentar totes les signatures. Si aconseguim la recollida de signatures més important de la història de Catalunya, és evident que això entrarà al Parlament amb una força imparable.

Veurem aquest referèndum a la pròxima legislatura?
Jo estic convençut que a la propera legislatura veurem aquest referèndum si el poble de Catalunya som capaços d'assumir aquesta responsabilitat de la proposta de referèndum amb una força imparable. Si li donem la força que hem donat a les consultes populars sobre la independència de Catalunya, a la propera legislatura veurem la convocatòria d'un referèndum.

Entrevista publicada a www.cronica.cat

"Tots ens hem fet més madurs i hem vist que la unitat és l'únic camí."

Entrevista a Maria Llerda, Presidenta d'ERC al Vallès Oriental apareguda en el diari El 9 NOU el passat 11 de juny de 2010.

La Roca, una mirada en positiu

La Roca és molt més que el soroll que generen una o deu polèmiques publicades en un diari; és molt més que una discussió en un ple municipal; és molt més que el clima de tensió que s'ha generat al municipi. La Roca és un entorn natural que volem preservar. Per això l'equip de govern està evitant que s'urbanitzin espais com Maiols i Can Planes. Per això s'ha aturat l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) que es pretenia fer a Can Granota.

La Roca és cohesió social. Per això es vol presentar els propers mesos el pla d'habitatge públic. Per això es potencien els serveis socials del municipi i es projecta un equipament assistencial per a la nostra gent gran. La Roca és un entorn urbà dispers, al qual hem de donar vida. I per això s'estan planificant nous espais de cohesió social. A la Torreta, a l'entorn del carrer Canàries; a Santa Agnès, a través de la urbanització del carrer Gaudí; a la Roca, convertint el carrer Major en una illa de vianants o humanitzant el carrer Catalunya.

La Roca és un poble esportiu. Per això l'equip de govern ja ha presentat una nova eina de planificació d'equipaments, per tal que es puguin superar en pocs anys els dèficits actuals en espais esportius per les entitats. La Roca és participativa, i per això estem fent realitat un reglament que articuli noves formes de participació diversa que hem de tenir els ciutadans, les entitats, i els partits.

La Roca és cultura, i és recuperació de la identitat local. Per això s'està augmentant i diversificant l'oferta cultural que es fa al municipi, omplint de contingut els espais culturals i recolzant iniciatives orientades a donar valor a la recuperació de la memòria històrica local. La Roca és garantir la millor educació possible als nostres fills. Per això ja s'ha licitat la nova escola de la Torreta; i s'ha traslladat l'escola de música al Centre Cultural, fent una reforma integral d'alguns espais. Per això s'està avançant per construir l'escola bressol de la Torreta i s'han posat les bases per construir una escola a Santa Agnès.

La Roca és recuperar el riu Mogent, i per això s'està donant forma a un dels trams del parc fluvial, que permetrà un major apropament dels roquerols a l'entorn natural del riu i alhora millorarà la cohesió dels nuclis urbans de la Roca Centre amb Can Colet i Can Borrell, a través d'un nou pont. La Roca és millorar els seus equipaments. I per això els pressupostos d'aquest any inclouen una ampliació i millora del Centre Cívic de Santa Agnès, unes noves dependències de la Policia Local i una reforma de la sala de plens de l'Ajuntament.

La Roca és pensar en positiu, és creure que som un municipi amb moltes potencialitats per desenvolupar. Tenim motius per no perdre la il·lusió. Perquè, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.

Albert Gil i Gutierrez | Regidor d'ERC - la Roca

Visita del President Puigcercós al Vallès Oriental

El passat divendres 28 de maig el company Joan Puigcercós va visitar el Vallès Oriental. L'agenda de visites s'inicià a Caldes de Montbui a migdia. Després d'atendre a la premsa a la Plaça de la Font del Lleó sobre temes d'actualitat, Joan Puigcercós, acompanyat de la Presidenta comarcal Maria Llerda, del Vicepresident Quim Ferriol, del Secretari d'Organització Albert Biescas i del Portaveu comarcal Jordi Morera es van reunir amb una representació d'empresaris del turisme termal i rural del Vallès Oriental. Durant l'intercanvi d'idees, els empresaris termals de Caldes van demanar comunicacions ràpides amb Barcelona. El President d'Esquerra els hi va respondre que l'actual crisi afavoria el criteri del partit sobre el Quart Cinturó, "compactat a la trama urbana i respectuós amb els espais naturals", imprescindible per l'activitat turística. El dirigent republicà va destacar que el futur del sector passa "per ser capaços de vendre els continguts turístics del país".

Posteriorment a aquesta trobada, la Permanent comarcal i el President van dinar plegats a La Roca del Vallès per tenir una canvi d'impressions sobre la situació actual del país i del partit, i sobre els plans de la Permanent comarcal que acaba de encetar mandat. Al dinar es van afegir els adjunts a les Secretaries d'Organització i Formació, Jaume Martí i Pep Mur, respectivament i el Secretari d'Imatge i Comunicació Ramon Vilageliu.

Acabat el dinar de treball es van visitar les instal·lacions del Circ Cric on Puigcercós i els representants de la comarca van ser rebuts per en Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i el seu equip. Després d'una distesa conversa, on la gent del Circ Cric van transmetre les inquietuds i problemes d'aquest projecte cultural, amb unes especificitats ben particulars, es visitaren les diferents dependències del recinte.

La visita va concloure a L'Esbarjo Verdi de Cardedeu, un cinema que intenta oferir a la comarca una programació cinematogràfica de qualitat, gràcies a l'esforç conjunt del la Regidoria de cultura, encapçalada per en Miquel Pujadas d'Esquerra Cardedeu, l'Associació Brubaker i el cinemes Verdi de la vila de Gràcia. Després d'un recorregut per la sala i d'una conversa amb els impulsors del projecte, Puigcercós va felicitar-los per la iniciativa i destacà la importància de la Llei del Cinema per protegir aquest tipus d'equipaments culturals, és va donar per acaba la visita al Vallès Oriental.