1.245 gràcies, 10.500 responsabilitats

Des d’ERC La Roca del Vallès volem dir-vos, ben fort i ben clar: gràcies. Gràcies als 1.245 roquerols i roqueroles que ens heu fet confiança en aquesta jornada històrica. Gràcies a tots els que aquests dies heu vingut als nostres actes, als que ens heu donat idees per construir el programa electoral i als que ens heu donat suport incondicional. I gràcies als qui heu dipositat en una urna, en forma de papereta, la vostra confiança en nosaltres. No tenim paraules per a expressar el nostre agraïment. I no, això no és una frase feta.

Ahir, i per primera vegada a la història de La Roca del Vallès, ERC guanyà les eleccions municipals. Aquest fet no s’havia produït ni durant la Segona República. Havíem estat vencedors a les darreres eleccions europees i també havíem guanyat les eleccions a les Corts l’any 1931, però mai havíem obtingut la confiança dels nostres veïns per a gestionar l’Ajuntament. 

Pensem que el nostre, el vostre, és també el triomf de la política feta en positiu. Sense demagògies, sense rancúnies, sense partidismes, anant sempre de cara i parlant clar, els resultats d’ahir reforcen la nostra idea que allò proper i  transparent és valorat per l’electorat. Tots ens hauríem de felicitar per això. 

Volem deixar escrit aquí que avui som les mateixes persones que érem ahir. I que d’aquí quatre anys continuarem sent qui érem ahir. Volem tenir amb tots els roquerols la mateixa relació que hem tingut fins ara. Volem escoltar-vos, volem que ens feu saber per qualsevol mitjà qualsevol problema que afecti el nostre municipi. Tindrem un peu a l’Ajuntament, sí, però l’altre serà al carrer, a la realitat del dia a dia.  

Avui, un dia després, sentim 10.500 responsabilitats: una per cada roquerol i roquerola. Podeu estar segurs que farem tot el possible per no decebre-us i per millorar la vida al poble. Les 10.500 responsabilitats que sentim ens hi obliguen.

1245 gràcies! No us decebrem!

Montserrat Tura amb ERC La Roca del Vallès: Vermut Popular a La Torreta

Des d’ERC La Roca del Vallès, volem convidar-vos al Vermut Popular que tindrà lloc a la Plaça Valldoriolf de La Torreta el proper dissabte 16 de maig.

Hi serem des de les 11h, amb infables pels més menuts, i a partir de les 13h comptarem amb la presència de Montserrat Tura.que conversarà que amb el nostre candidat, Albert Gil, sobre diversos aspectes entorn el municipalisme.

Com és habitual als nostres actes, el assistents hi podran participar, ja que som aquí per escoltar-vos.  

Us hi esperem! 

Els pressupostos Municipals de La Roca del Vallès per l'exercici 2015

En un exercici de transparència inèdit al nostre municipi, des d'ERC La Roca del Vallès volem posar a disposició de la ciutadania els pressupostos municipals del pressent exercici 2015. 

Volem emmarcar aquest gest dintre de la nostra proposta de facilitat l’organització d'un Observatori Ciutadà Municipal, i de crear un portal de transparència a la web de l’Ajuntament. Aquest contindrà les dades econòmiques, de pressupostos i de gestió més rellevants.

Aquests són els vostres comptes i teniu dret de coneix-se'ls ja que, per nosaltres, els ajuntaments han de tenir les parets de vidre. 

Afegit: avui, 14 de maig, s'ha publicat al BOP una modificació del pressupost que podeu consultar aquí.

Per què no hi haurà debat electoral públic a La Roca del Vallès?

A ERC sempre hem fet de la transparència, bandera. Explicar al ciutadà el què i el com de tot el que té a veure amb el seu poble és un dels nostres motius de ser. Amb aquest principi, creiem que un debat electoral és una eina excel·lent, perquè el ciutadà pugui confrontar propostes -i també actituds- de cada candidat.  

El dia 10 d’abril vam enviar un correu electrònic a la resta de partits que compareixen a les eleccions del 24 de maig, proposant-los fer un debat al Centre Cultural de La Roca. El format que volíem, similar al de fa quatre anys: obert al públic i moderat per Pere Puig, però afegint-hi un punt important. 

Des d’ERC volíem que, tal i com hem vist al recent debat entre alcaldables a Barcelona retransmès per BTV, entitats i ciutadans poguessin fer preguntes directes als candidats. Òbviament, demanàvem que fos retransmès per VOTV, televisió digital de la qual, com a Ajuntament, en som accionistes i que costa a l’erari públic 40.000€  l’any .

El correu que vam enviar per negociar un debat com el que us exposem va ser adreçat als comptes institucionals dels partits, als dels seus líders i -fins i tot- a la bústia de l’Alcaldia. En pocs dies, el cap de llista d'ICV, Dani Martín ens va contestar que ell estaria encantat de fer el debat. La resta de partits i de persones no van contestar mai aquest correu. Silenci absolut. Res.

El dia 6 de maig ens assabentem, per una trucada, que un altre debat electoral ja té data, format, lloc i hora. Es farà a VOTV, dijous dia 14, a les 15h. Sense públic i gravat, s’emetrà aquell mateix dia a la nit.

Creiem que les velles formes de fer política s’han tornat a imposar a La Roca del Vallès. Els dos grans partits que han monopolitzat al nostre poble la gestió pública des de l’inici de la democràcia, han tornat a girar l’esquena a la ciutadania i han triat no explicar-se davant d’ells.

Assistirem al debat de VOTV i ho farem amb ganes, il·lusió i voluntat positiva. Intentarem fer arribar-vos què pensem fer i com us ho explicarem, però no podem deixar passar l’oportunitat de denunciar públicament que si vosaltres, roquerols i roqueroles, no podeu preguntar als alcaldables amb una càmera de televisió davant no és per culpa d’ERC ni d’ICV. És per culpa de qui ha triat no contestar-vos.  

Podeu estar segurs que els Ajuntaments del nou país tindran les parets de vidre.

Què? On? Quan?

Aquestes imatges mostren allà on ERC tindrem un espai durant els propers dies per explicar el nostre projecte, presentar-vos la nostra candidatura i poder parlar amb els veïns i veïnes que ho desitgin. Ens trobareu a La Roca, a La Torreta i a Santa Agnès.

Agraïts d'escoltar-te, de debatre i de pensar en un nou futur pel municipi. No dubtis en venir-nos a veure i en parlem! 

Avancem junts cap a un nou futur!

Tornen les urnes, tornem al carrer

Esther Laso

El passat 24 vaig tenir l’honor de representar a ERC La Roca al acte organitzat per l’Associació de Municipis per la Independència en col·laboració amb l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Em sento molt vinculada a les tres organitzacions, per diversos motius. Els meus dos fills, de 3 i 5 anys, són socis d’Òmnium Cultural. Respecte a l’AMI, vaig ajudar a portar all ple municipal de La Roca del Vallès l’adhesió del municipi. Aquell debat, probablement el primer en l’eix nacional del nostre Ajuntament, es va poder donar al ser portat a Ple per ERC -a ERC sempre hi som, sempre- a instàncies d’ANC La Roca del Vallès, de qui en sóc membre des de fa més de dos anys i on, en aquells moments, era tresorera. Vull agrair públicament als meus companys de l’ANC La Roca que em convidessin a acudir-hi.

En l’actualitat col·laboro amb l’ANC a través de la Sectorial de Psicòlegs. He acompanyat aquesta sectorial des dels seus inicis i anticipo que tenim molt a dir en aquesta última etapa del procés. Contem amb uns membres excel·lents. Us presento a l’actual coordinadora, Dolors Marín (a la dreta) que va ser la primera presidenta de l’ANC. Amb ella altra Esther (a la esquerra), que en va ser membre del primer secretariat d'ANC. Un luxe de trobada!

Com a convidada en qualitat de candidata, en lloc de seure al costat dels meus companys, com jo hagués desitjat, vaig ser ubicada amb la resta de partits, molt a prop de l’escenari. Entre els assistents, vaig trobar-me amb Marta Rovira. Ens va enviar molts ànims i ens vam desitjar molts bons resultats per al 24. I jo no tinc cap dubte de que així hi serà.

Però era una nit dedicada a la independència i en aquest context els partits estem units sense esquerdes. Així que va ser una alegria trobar-me al meu amic Andreu Vàzquez, 8è a la llista de de CiU a la Paeria de Lleida (“Molta sort, Andreu!). Segurament, l’Andreu i jo no estaríem d’acord en molts temes polítics, però ambdós tenim molt clar que en l’àmbit del país som una sola veu.

Constatar que ICV també ha tingut -i encara té- representants en el independentisme és una satisfacció. Probablement Raül Romeva ha estat el millor polític que ha mai passat per aquesta força política.

Després d’un mesos de latència, el moviment independentiste retorna amb tota la força i il·lusió, i amb un gran lema “Tornen les urnes, tornem al carrer”. Si encara no heu vist el vídeo, no us el perdeu. Ens mostra la força d’un poble en moviment i ens fa l’encàrrec, als que acudim com a candidats a les eleccions del 24M, de començar la independència a tots i cadascun dels nostres pobles i ciutats. Ja hem guanyat a 200 ajuntaments: ens queden gairebé 800 més.

Crec fermament que la nostra Independència també ha de comportar una nova manera de fer política, a tots els nivells. Hem de foragitar el sectarisme, el nepotisme i l’obscurantisme del que la Catalunya autonòmica no ha estat aliè. Hem de fer un país net, on política sigui un terme antagònic amb imputació judicial. Hem de mostrar com la política, especialment la municipal, pot ser el millor servei a fer als teus. En definitiva, hem de tornar d’on mai havíem d’haver marxat: la honradesa, la transparència i la feina ben feta.

La transparència no és una mena d’esnobisme. És una auditoria constant sobre on van els nostres diners, assegurant que acaben on la gent els vol i els necessita. I aquest és l’únic camí per millorar les prestacions socials, pagar les pensions, invertir en educació i aconseguir que la sanitat tingui la qualitat que tot ens mereixem.

Apel·lo a tots i cadascun dels roquerols i les roqueroles, i els hi demano el seu vot per fer de La Roca del Vallès un municipi independentista de debò, però en aquesta entrada vull dirigir-me especialment a les 3.204 persones que el 9 de novembre van votar Sí/Sí a l’Institut Sant Jordi, el Punt de Participació on jo vaig ser gestora i on vaig viure una de les jornades més felices dels 10 anys que porto vivint a Catalunya, a La Roca del Vallès.  

Votants del Si/Si: tornen les urnes, torneu al carrer! 

1. Albert Gil Gutiérrez: "Crec molt en aquest poble, i estic molt orgullós del grup que represento"

Com alguns de vosaltres ja sabeu, i d’altres desconeixeu, sóc l’Albert Gil, candidat a l’alcaldia de La Roca del Vallès per ERC, partit on milito fa anys i és el meu partit des de sempre.

Estic  casat i tinc dos fills. Visc a la La Roca des de fa 15 anys, quan amb la Rosa vam trobar el lloc on viure i crear la nostra família. Amb uns pocs companys, que feia molt de temps que ja treballaven pel nostre poble des d’ERC, vam crear-ne la secció local que tinc l’honor de presidir.

Vaig ser regidor de Cultura, Comunicació i Participació ciutadana i també primer tinent d’Alcalde. Algunes de les coses que vam fer des d’ERC a l’Ajuntament ara no es fan de la mateixa manera, i tinc la intenció de poder  reprendre-les. Al Consistori vaig comprovar que la proximitat amb les entitats i el teixit social -i la gran professionalitat dels treballadors municipals- permet fer grans coses

He estat regidor de govern i regidor a l’oposició, i he intentat treballar sempre en positiu per millorar i canviar el nostre municipi,  d’on he après el que vol dir treballar pel bé comú sense esperar res a canvi.

Així mateix formo part de diferents entitats del poble i sempre disposat a ajudar.

Com a excasteller tinc molt clar que tothom és necessari per aconseguir un objectiu comú, sense importar d’on vingui i quin sigui el seu estatus social. I és ara i aquí on vull aconseguir, amb el gran equip d’ERC, els millors resultats possibles; uns resultats que només el poble sap quins seran.

En els propers dies, rebreu als vostres domicilis un resum del nostre programa electoral i espero poder explicar-vos-el personalment. Sí que us vull avançar,  però,  algunes línies vermelles que ni jo ni el meu equip traspassarem.

No permetrem que l’endeutament torni a deixar el nostre poble en una situació d’intervenció tècnica. No farem infraestructures que no puguem pagar. No consentirem que la -necessària- reducció del dèficit es faci abandonant el manteniment d’infraestructures i equipaments i, encara menys, que es faci afectant als més dèbils. No abandonarem jardins, parcs infantils i carrers i no deixarem caure l’Ajuntament. No: això no ho farem.

Sí que recuperarem i cuidarem l’entorn i el patrimoni. Sí que farem públics els comptes de l’Ajuntament fins al mínim detall possible i sí que el ciutadà sabrà en què es gasta els seus impostos. Sí que promocionarem el comerç i la indústria local. Sí que farem polítiques actives d’ocupació. I sí que, podeu tenir-ho clar, treballarem molt i bé, i ho podreu comprovar ja que us ho explicarem tot.

Salut, República i Llibertat!

2. Jordi Fortí Gurguí: "Cal tornar la veu al poble. L'ajuntament, de les persones"

Em dic Jordi Fortí. 48 anys, casat, pare de dues noies i fill de Santa Agnès. Tinc la meva formació repartida entre Cardedeu i Barcelona. Més de 25 anys al món de la logística han fet que en sigui emprenedor i empresari. També he emprès en el sector de serveis i la restauració.

El  26 de febrer d’aquest mateix any vaig renunciar com a regidor a seguir formant part de l’equip de govern CiU/PP. Vaig decidir plegar per diferències substancials entre la ruta marcada a inici de mandat i l’execució que se’n va donar a mitjans i final del mateix mandat. A primers del 2013 ja vaig comunicar el meu desacord a l’Alcalde, a qui vaig informar que no comptés amb mi per a les properes municipals, ateses les meves discrepàncies amb com ha governat el nostre poble. M’hi podia haver quedat cobrant fins a final del mandat, però per dignitat, respecte i compromís amb les persones que em van atorgar la seva confiança en les darreres eleccions, vaig deixar el consistori.

I heus aquí que, després de valorar  el projecte i de conèixer bona part de les persones que l’integren, prenc la decisió de seguir col·laborant i ser útil servint al poble pels propers anys. I ho he decidit fer amb l’ equip d’ERC. Per què?. Doncs perquè tot l’equip pensem que el més important  d’un poble en són les persones, i no les sigles dels partits.

Aquest 24 de maig tenim una única oportunitat de poder variar el futur del nostre municipi. I ho crec perquè els 8 anys de coneixements i experiència que ara tinc de la política municipal, m’han ajudat a valorar les diferents aportacions dels qui ens han governat aquests darrers 20 anys, en certs moments avantposant el poder partidista a la veu del poble.

Honestament, crec que la clau és pensar en tots i cadascun dels 10.500 habitants que vivim a La Roca del Vallès, tot prioritzant allò que de debò és necessari al nostre municipi, i aparcant les grans obres que cada 4 anys han permès a alguns poder continuar asseguts a la cadira de l’Ajuntament. Pensant a curt i mig termini, hem de fer menys feixuc el dia a dia de la gent, i fer que els ciutadans recuperin la confiança en el seu consistori. Aquests darrers anys s’han reduït dràsticament els serveis i els manteniments de tot el municipi. Això ha anat deteriorant -encara més- els edificis i espais municipals, carrers, espais públics...i evidentment que no tot ha estat culpa de la crisi.

Necessitem que els recursos econòmics i socials es gestionin de forma coherent; cal augmentar ingressos sense tocar encara més la butxaca dels veïns, i tot això cal fer-ho amb la participació ciutadana. Cal un exercici exemplar de transparència des de l’Ajuntament.

El dia 24 de maig, tinguem memòria i obrim pas a un nou equip humà disposat a treballar els 1.460 dies que dura un mandat, perquè no es repeteixin les males praxis polítiques dels qui juguen a fer coses i a ser vistos tan sols els darrers mesos abans d’eleccions.

Les persones que formem la llista d’ERC estem preparades per liderar el poble aquests propers anys. Som un equip format, jove, treballador i amb una gran voluntat de servir a les persones. Durant els propers dies espero saludar-vos i explicar-vos tot el reguitzell de propostes que formen el nostre programa i que es basen en millorar el municipi i el benestar de tots vosaltres.

Si valoreu el nostre programa i les persones que li donem suport, veureu que a La Roca, La Torreta i Santa Agnès podem avançar junts cap un nou futur.

3. Esther Laso Esteban: “L’atur no és només un problema econòmic: és una qüestió de dignitat”

Si uns mesos enrere, algú m’hagués dit que estaria a una llista electoral, hauria rigut una bona estona. L’únic que no és una sorpresa és haver-ho fet de la mà d’ERC, amb qui comparteixo la seva visió de la política social, i amb uns companys honestos, treballadors i il·lusionats per canviar el paradigma de la política a la nostra vila.

Em dic Esther Laso, tinc dos fills petits, sóc madrilenya -roquerola per elecció des de fa una dècada- i treballo des de fa més d’una dècada com a psicòloga freelance. Sóc especialista en psicologia d’emergències i com tal he treballat per la companyia Spanair, formant part de la coordinació de l’accident del 2008, i com formadora del seu pla d’emergències. He estat supervisora de cases d’acollida de dones víctimes de violència de gènere durant quatre anys i he participat en la creació del Manual de Buenas Prácticas en Atención a Violencia de Género del Ayuntamiento de Madrid; com a psicòloga forense, he treballat per a la Consejería de Justicía de Madrid en la creació de la Unidad de Atención a las Familias en el Instituto Anatómico Forense. En l’actualitat participo en el programa de Proinfància de la Fundació La Caixa que dóna suport psicològic a menors amb mancança de recursos econòmics.

La meva feina m’ha permès entrar en contacte amb realitats molt dures, que no sempre són ben conegudes i que no obtenen els recursos més acurats. És precisament aquest motiu el què m’empeny a entrar en política: transformar un coneixement tècnic en programes polítics per a les persones.

Més enllà d’aquests projectes, que us explicaré en properes blocades, i dels que recullo a les converses amb altres roquerols, el que realment m’importa és que s’entengui la política d’una altra manera. Hem de retornar a l’Àgora clàssica i que tot ciutadà sigui partícip de la gestió de la seva vila.

La veu de la gent no pot ser sentida únicament cada quatre anys. Ans al contrari, vull una política transparent, on tothom sàpiga què s’està fent amb els seus diners, participativa, afavorint la intervenció del ciutadà en les decisions, i propera.

Com tots els meus companys, estarem encantats de rebre les vostres propostes i comentaris tant aquí mateix com a larocavalles@esquerra.org.

I és que la política, som tots.

4. Roser Moreno Sánchez: “No desestimem les coses bones que ja tenim al municipi: estimem-les!”

Vaig néixer dies després de la mítica nevada del 62 a La Roca del Vallès, on hi he passat la infantesa, l’adolescència i part de l’adultesa. Després de més de vint anys d’haver-ne marxat, en fa sis que hi he tornat, amb els meus fills de 16 i 19 anys.

Fins i tot quan no hi he viscut he donat suport a la candidatura d’ERC-La Roca pel seu programa i tarannà, que han inclòs tot allò que he desitjat sempre per al meu poble. Al meu, i al de gran part de la vida dels meus pares, vinguts d’un poblet d’Andalusia amb el desig d’oferir-nos-hi un futur més esperançador als fills. I ara, finalment, m’he afegit a aquest gran equip de companys, perquè m’hi uneix la il·lusió de treballar pel poble de La Roca del Vallès, tot entenent que “poble”, més enllà dels carrers, places, entitats, edificis...ho som tots els que hi vivim. Hi viuen els meus fills, els meus pares, el meu germà, alguns dels meus millors amics, els pares, germans i fills d’aquests bons amics…

Com a llicenciada en filologia catalana, he treballat principalment en els àmbits de l’educació, de la cultura i de la comunicació. Actualment formo part de la borsa de professors interins del Departament d’Ensenyament. Totes i cadascuna de les feines que he dut a terme al llarg de la vida m’han fet valorar la importància del treball en equip; i això és una de les virtuts de la nostra candidatura que, més enllà de tenir un bon líder, al seu costat, i no al darrere, hi té un gran treball d’equip.

Avui dia, que el mot “política” s’ha desvirtuat fins al punt d’allunyar-se, sovint absurdament, del seu significat original, hauríem de prendre consciència que la majoria de les accions i decisions que emprenem diàriament tots i cadascú de nosaltres són polítiques. Des d’ERC-La Roca ho tenim clar. I no ens conformem només amb somiar un poble millor, sinó que hem treballat, treballem i treballarem perquè aquest somni es faci realitat.

5. Xavier del Villar Berenguel: "La cultura ens diu qui som i d'on venim: és la nostra identitat"

Mataroní de naixement, roquerol d’adopció, vaig arribar a La Roca el 1992, passats els Jocs Olímpics de Barcelona. Canvi dràstic d’entorn i de maneres de fer. De la gran ciutat on tothom va a la seva, al poble rural, ramader, pagès... on tothom es coneix. En un inici va ser difícil el canvi, fins que poc a poc, vaig aprendre a gaudir de les petites coses que t’ofereix l’entorn i la gent d’aquí. Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura, i crec que La Roca és un pot ben petit que pot donar moltes coses bones.

La meva època d’adolescència va anar lligada a la cultura popular i a la dinamització juvenil al poble. Formant part de la Colla de Geganters, creant amb un grup de joves el Club de Rol (actualment desaparegut de fa força anys), participant activament en les festes del poble... L’edifici del -malauradament- desaparegut antic Ajuntament va esdevenir la meva segona casa, on hi havia situat el local de gegants, el local del Club de Rol, el local d’assaig dels grallers, el Casal de Joves, entre moltes altres entitats (i l’oficina de correus!). Encara em costa entendre com la deixadesa d’aquell l’equip de govern va permetre que “caigués” aquest edifici amb el gran valor arquitectònic, sentimental, social i vertebrador que tenia.

Amb la voluntat de cercar un espai comú on passar el nostre temps d’oci al poble, em va portar juntament amb un petit grup de joves eixelebrats a “ocupar” l’edifici de l’antic Cau, adjacent a l’antic escorxador, per a netejar-lo i adequar-lo i poder tenir un lloc on trobar-nos. Aquesta batalleta va tenir poc recorregut ja que l’Ajuntament ens va barrar el pas amb una porta metàl·lica i així va acabar el nostre projecte. Tot i que llavors no ho enteníem, amb el pas dels anys volem pensar que ho feia per la nostra seguretat. Però això no va solucionar el problema de la manca d’un espai juvenil al poble.

Aquell indret em va marcar. Era on volíem crear un entorn juvenil de cultura i oci, era on es feien els primitius (i genials) concerts de l’Escorxador, era on s’hi celebrava el Joc de Colles per Festa Major... Sigui com sigui, continuo pensant que aquell edifici té quelcom especial i hauria d’estar lligat a la cultura popular i l’esbarjo juvenil.

Amb el pas dels anys he format part de la Plataforma en Defensa del Patrimoni que lluita per vetllar, mantenir i potenciar aquest indret, entre d’altres del poble. Des de la plataforma vaig poder col.laborar amb l'edició de dos opuscles: un dedicat a la vida d'en Joan de Canyamàs i els 180 misteris de La Roca del Vallès.

Estudiant d’EGB a la desapareguda Escola Sant Jordi, i podríem dir-ho, conillet d’índies de la primera generació d’allò nou que es deia ESO, em vaig anar fent gran fins que els estudis superiors em van portar a estudiar el Batxillerat a Granollers, en la modalitat d’art. Mai he sigut ni de lletres ni de números, sempre he dit que sóc artista, com tothom ho és a la seva manera. Més tard el món del disseny gràfic em va portar a la Garriga on vaig cursar el Grau Mitjà d’Art Final en Disseny Gràfic i el Grau Superior de Gràfica Publicitària.

La meva vida laboral va començar molt a prop de casa, a La Roca Village, on hi vaig passar els meus primers vuit anys laborals. Amb els anys he exercit de dissenyador gràfic, he treballat de cara al públic a diversos comerços i anys més tard em vaig endinsar dins del món de l’emprenedoria juntament amb la meva parella, iniciant un nou projecte al poble, l’agrobotiga Petit Vallès, oferint productes alimentaris de proximitat (km.0), ecològic i artesà, amb una marcada filosofia de potenciar els productors comarcals i els valors alimentaris que tenim en el nostre entorn més proper. 

Durant la legislatura 2007-2011 (CiU+ERC) vaig tenir l’oportunitat de treballar a l’Ajuntament realitzant tasques de comunicació i participació ciutadana. En aquesta època a l’Ajuntament vaig poder descobrir com funciona un ens d’aquestes característiques per dins, descobrir l’equip humà que hi treballa i entendre el dia a dia d’un Ajuntament. Durant aquests anys, des d’ERC es van impulsar molts projectes en aquests dos àmbits, entre ells una renovació de la imatge corporativa de l’Ajuntament, que no es va limitar a modernitzar gràficament la imatge, sinó a realitzar canvis significatius en la manera d’informar a la ciutadania i de promocionar el municipi. Em sento especialment orgullós d’haver format part d’aquesta nova imatge que va portar a renovar el butlletí municipal, que fins aleshores era arcaic i completament partidista. Com també es va revitalitzar un web obsoleta i gens funcional. Potenciant programes d’actes, guies culturals, informació a peu de carrer, tòtems de banderoles (actualment desapareguts), etc. I en l’àmbit de la participació ciutadana, dos projectes destaquen i que són realment satisfactoris: la creació del Reglament de Participació Ciutadana i a través d’aquest reglament, la creació del Consell de Poble de La Torreta. Sabem que li queda molt recorregut a aquest reglament, però vam posar una important llavor que ara, entre tots, hem de fer créixer.

Em preocupa veure un poble amb molt potencial i que amb el pas dels anys no s’ha sabut treure-li el rendiment ni generar la cohesió necessària per fer-lo créixer d’una altra manera que no fos la urbanística. El poble ha de créixer socialment, culturalment, econòmicament, identitàriament, comercialment, turísticament... 

Actualment sóc assessor comercial de la delegació de Barcelona d’una empresa estatal d’investigació i desenvolupament de productes de salut i el meu temps lliure l’ocupa una de les meves grans debilitats, el meu fill i la família, amb la que compartim una passió: el món de la cultura popular i especialment el món dels gegants. Des de fa cinc anys tinc l’honor de presidir la Colla de Geganters de la Roca, de la qual en formo part des del 1992 i que va celebrar els seus 25 anys de vida el passat 2014. Amb la Colla de Geganters he pogut visitar altres pobles i ciutats d’arreu de Catalunya, i d’altres de més enllà. Aquest intercanvi cultural ha sigut molt ric amb els anys i m’ha mostrat maneres i festes diferents, cultures diverses, persones amb altres arrels però que treballen per mantenir la seva identitat.

Continuo pensant que La Roca té molt potencial a nivell cultural, i que en les darreres dècades es podria haver fet molt més per potenciar la cultura del municipi i per preservar el nostre patrimoni. Penso que La Roca ha de créixer molt en aquest sentit i que això implica posar-nos totes i tots a treballar. LA ROCA ÉS CULTURA, a tots els nivells, i ho dic en majúscula. Cal potenciar la nostra identitat, les nostres festes, les nostres entitats i associacions. La cultura és cohesió, és agermanament, és disbauxa i és tradició. I calen espais d’interacció entre les persones i les entitats del municipi. Que tots els actors potencials tinguin un punt de trobada, de debat, d’experimentació i de creació.

Diuen que cabut o capgròs és aquella persona que és tossuda amb alguna cosa o idea. Les meves arrels em porten a continuar treballant pel meu poble, amb tossuderia, amb fermesa, amb energia, pels que hi som, pels que ja ens han deixat i pels que tenen que venir, i amb la convicció de que si ens hi posem tots a una, avançarem junts cap a un nou futur.