Xerrada: QUART CINTURÓ: una escletxa al territori. Com ens afecta a la Roca?

Us hi esperem!

Gent valenta

PER UN FUTUR DIGNE, EL 29 DE SETEMBRE, VAGA GENERAL

El progrés social forjat a base de dècades de sacrificis de les classes populars ens ha permès disposar avui dia d'un model sanitari i d'ensenyament públics de qualitat, d'un sistema de pensions equitatiu, viable i sostenible i en els darrers anys s'ha iniciat la construcció d'un nou pilar de l'estat del benestar adreçat a garantir el dret de totes les persones dependents a rebre una prestació. No obstant, vivim moments històrics difícils arran de la negació per part del Tribunal Constitucional de la voluntat de la ciutadania expressada en el referèndum d'aprovació de l'Estatut, de l'amenaça de desballestament de l'estat del benestar i de la retallada de drets socials i laborals dels treballadors i treballadores.

La reforma laboral impulsada pel govern espanyol forma part d'aquest guió en no orientar-se cap a un canvi en el model productiu que primi l'excel·lència del treball, la competència i la productivitat. Al contrari, es fonamenta en la consagració de l'acomiadament lliure i la recerca d'unes relacions laborals basades en la reducció de preus i salaris, la qual cosa comportarà la consolidació d'una economia fonamentada en la mà d'obra barata.

Atenent al fet que existeix una voluntat manifesta d'aprofitar la conjuntura de crisi per desplegar una ofensiva que hipotequi la superació de la crisi econòmica a la pèrdua de drets laborals i a la reducció de drets socials, cal respondre solidàriament i col·lectiva per tal de convèncer-nos que és possible un escenari distint, en què la crisi no colpegi els sectors socials més desafavorits, i en especial els joves, les dades d'atur dels quals ja assoleix el 40%.

Una vaga general representa un cost econòmic important per a les empreses, per als vaguistes i per a altres actors, certament. Però per al país encara és major el preu si allò que perilla és la cohesió social i nacional. En aquest sentit, cal no oblidar els precedents d'èxit de mobilitzacions anteriors de la classe treballadora, com ara la vaga general de l'any 2002 que va aconseguir la modificació de la reforma laboral retrògrada (abaratiment de l'acomiadament i enduriment de l'accés a les prestacions d'atur) que havia endegat el govern del Partit Popular presidit per Aznar.

* Des d'ERC manifestem el nostre suport a la convocatòria de Vaga General prevista per avui, 29 de setembre, com a expressió del compromís en favor del benestar dels catalans i catalanes, de la defensa dels drets de la classe treballadora i de la salvaguarda i foment de les polítiques socials coherents amb les necessitats reals de la ciutadania.

* Expressem el nostre compromís a treballar pels drets socials i civils del poble de Catalunya.

* Reivindiquem la defensa del model productiu propi de país i la necessitat de garantir la nostra autonomia col·lectiva en un Marc Català de Relacions Laborals.


Secció Local d'ERC la Roca del Vallès
29 de setembre de 2010

Cap a un país lliure i una societat justa

Al nostre país es viuen moments d’efervescència social i política. La sentència del Tribunal Constitucional ens ha deixat clar quins són els límits del desenvolupament del marc autonòmic i ha constatat que no és possible vertebrar l’estat espanyol des del respecte a les seves nacionalitats històriques. Dit amb d’altres paraules, el TC ens diu que de nació només hi ha una, i és l’espanyola.

Les resolucions del tribunal destrossen la columna vertebral de l’estatut, en capítols com el reconeixement de símbols nacionals, el finançament, el blindatge de competències, la bilateralitat o l’ús de llengua per part de les administracions. Aquesta sentència és també un cop de porta a les aspiracions històriques d’una part del catalanisme, que havia defensat una via federal per Catalunya dins Espanya, i somiaven que era possible construir un estat plurinacional. El somni s’ha acabat, Espanya no es pot canviar.

La manifestació del 10 de juliol va ser un clam de la societat catalana per exigir respecte a la nostra sobirania. Des de posicionaments diversos, cada cop més catalans prenen consciència que una Catalunya subordinada a Espanya no permet desenvolupar-nos plenament com a poble, ni a nivell social, ni cultural, ni econòmic.

Des d’ERC creiem que la millor resposta a la situació actual, la que pot unir a més catalans, als qui som independentistes, als qui són sobiranistes, nacionalistes o autonomistes és articular una resposta democràtica perquè la ciutadania pugui decidir respecte la nostra relació amb l’estat espanyol. Quina resposta a l’agressió que hem patit com a poble pot ser més transparent, democràtica i legitima que exercir el nostre dret a l’autodeterminació perquè la societat catalana es pugui expressar de forma oberta a les urnes?

ERC planteja que la propera legislatura es construeixin prou complicitats entre la societat civil i els partits polítics per tal de fer possible una consulta popular sobre la independència. Aquest és el nostre compromís per canalitzar els anhels que tants i tants catalans vam expressar el passat 10 de juliol. I quan la consulta sigui possible la gent d’Esquerra votarem independència.

Independència no en abstracte, no com una finalitat en si mateixa. Independència per aprofundir en la igualtat d’oportunitats, per gestionar els nostres recursos, per tenir veu pròpia al món, per ser solidaris, per millorar l’educació i sanitat públiques, per redistribuir la riquesa, per garantir un futur tranquil a la nostra llengua i cultura, per integrar la nova immigració, per respectar els nostres drets laborals, per decidir sobre les nostres infraestructures, per afavorir la unitat civil, per protegir el territori, per construir una societat justa, per tenir seleccions esportives pròpies, per continuar sent una societat inclusiva i d’acollida, com hem estat sempre, i també per respectar els lligams sentimentals, culturals i afectius que tants catalans tenen amb diferents pobles d’Espanya. Independència per encertar i per equivocar-nos, per ser nosaltres mateixos, per caure i aixecar-nos, per tenir veu pròpia al mon, per no haver de demanar permís a ningú, per ser responsables del nostre destí polític, econòmic i social.

Després de tants anys de lluita, hi ha arguments per a l’esperança, per fer realitat els nostres somnis. Si ens ho proposem, el futur és nostre.

Visca Catalunya lliure!


Manifest llegit durant l'albada de la Diada Nacional de Catalunya de 2010, davant del monument a l'onze de setembre, a la plaça de l'Ajuntament. A l'acte obert organitzat per Esquerra "Lleva't per la independència!".
La Roca del Vallès, 7.00h, 11 de setembre de 2010.

Lleva't per la independència!

El proper 11 de setembre, lleva't per la independència! Acte obert, ofrena al monument de la plaça de l'Ajuntament al sortir el sol. Al finalitzar hi haurà xocolata amb xurros.

T'hi esperem!

Un missatge a l'independentisme

Aquesta setmana, els i les militants d'ERC hem pogut viure amb tristesa com companys i companyes de la nostra comarca, una part dels i les militants d'ERC Sant Antoni Vilamajor, han pres la decisió d'optar per altres formacions polítiques de recent creació. Val a dir que tothom és ben lliure de prendre les seves decisions, això sí, sempre i quan aquestes decisions, tinguin en compte el respecte pels qui hem decidit seguir apostant pel nostre partit i per a fer créixer el nostre projecte nacional per sobre de la prioritat de les sigles o les persones, aquest en tot cas és un altre debat. Aquest article, com diu el títol, no és un article per a llepar-nos les ferides, ni molt menys, és un missatge per a tots els i les independentistes que creiem desacomplexadament que ERC segueix essent l'eina amb més pes històric i amb més pes polític per a portar aquest país cap a nous escenaris de llibertat i benestar.

El paper històric d'ERC, és el de consumar el dret a l'autodeterminació i la justícia social, i això companys i companyes, requereix passos, requereix construir ponts i no trencar-los, estem jugant una partida per a la transformació del nostre país des de l'esquerra, i per tant, la nostra obligació és dotar la societat i les institucions del nostre país, dels instruments necessaris per a fer-ho. Ben cert és que l'independentisme és cada cop més extens i transversal. L'encert de les consultes sobre la independència, o la contundent manifestació del 10 de juliol, estan provocant que el dret a l'autodeterminació ja no sigui només un reivindicació si no que sigui ja un element factible on la clau rau en com encetar aquest procés. Aquesta és la clau, el fons i no les formes.

I és evident que a ERC ens hem equivocat moltes vegades, és clar que sí, però la nostra obligació és reflexionar sobre els errors i tornar a construir el nostre projecte, perquè ens devem a la nostra societat i als electors que confien i confiaran en ERC a les properes eleccions, i a ells els hi devem una resposta. Des d'ERC, estem treballant ja per a recomposar de nou el projecte municipal que havíem engegat a Sant Antoni de Vilamajor, i de ben segur, que en els propers mesos podrem posar sobre l'escena pública un renovat equip de persones i de propostes que mantiguin la nostra dinàmica de treball intacta.

Tanmateix, a ERC també som capaços de generar nous projectes municipals més oberts a altres sensibilitats, com és el del cas d'ERC a la Garriga, on hem prioritzat el projecte per damunt fins i tot de les nostres sigles per afrontar les properes eleccions municipals. D'aquí rau la riquesa de qualsevol partit, saber que per a ser grans hem ser plurals i respectuosos, el camí d'ERC, malgrat que no sempre hem fet les coses bé, té un objectiu que no es pot aturar, i que hem de ser capaços tots els i les independentistes de fer-lo sumar.