Nou govern municipal de La Roca, al servei de tots

El nou govern local sorgit de l’acord entre ERC i CiU es va constituir formalment al  passat Ple Municipal, amb la distribució de les diferents àrees de responsabilitat entre els 9 regidors que formen la majoria. Us informem tant de les responsabilitats assumides pels  regidors d’ERC, com de les retribucions econòmiques respectives, perquè és un exercici de transparència necessari, al qual ens hem compromès a fer de forma continuada davant la ciutadania de La Roca.

Albert Gil

Alcalde de La Roca i Regidor d’Esports.

Dedicació exclusiva, 43.097,18 € bruts anuals.

Jordi Fortí

2n tinent d’Alcalde, Obres i Serveis, Seguretat ciutadana i mobilitat, 

Delegat d’alcaldia a Santa Agnès.

Dedicació parcial, 20 hores setmanals, 23.114,30 € bruts anuals.

Esther Laso

4t Tinent d’alcalde, Serveis Socials, Gent Gran, Solidaritat i Sanitat. 

Dedicació parcial, inferior a 20 hores. 7.487,90 € bruts anuals.

Roser Moreno 

Educació, Joventut, Esports escolars i de base. 

Dedicació parcial, inferior a 20 hores. 7.487,90 € bruts anuals. 

Xavier del Villar

Cultura, Imatge i Participació, Comunicació i Transparència.

Dedicació parcial, inferior a 20 hores. 7.487,90 € bruts anuals. 

L’assignació econòmica a Alcaldia disminueix en un 6% respecte l’anterior legislatura, ja que la dedicació de l’alcalde ara és del 100 %, enlloc del 92% del precedent. L’import de retribucions dels 4 regidors d’ERC amb dedicació parcial és la mateixa quantitat que s’aplicava fins ara, no hi hagut cap increment. No s’ha realitzat cap incorporació de personal eventual o càrrec de confiança al govern, tot i que és cert que el pacte de govern no ho exclou en cas de necessitat. En definitiva, la quantitat econòmica global destinada a càrrecs polítics està a un nivell semblant que anteriors legislatures, al voltant de 166.000 € bruts anuals.

La dedicació a la vida municipal requereix una dedicació personal i un sacrifici familiar molt important i des d’ERC entenem que aquestes retribucions són justes i raonables, considerant un municipi de les dimensions i complexitat de gestió que té La Roca.

Per ERC és un gran honor i alhora una gran responsabilitat assumir el govern municipal, que fem de manera solidària i compartida amb els companys de CiU. Intentarem també que les coses es facin de forma cooperativa amb els regidors companys de l’oposició, PSC, ICV i PP, perquè tots formem part d’aquest poble i tots tenim dret a participar-hi. Serà un orgull poder contribuir a millorar aquest municipi, amb reflexió i des del diàleg i la humilitat, escoltant a tothom, retornant la confiança de la ciutadania amb les institucions.

Tornen les urnes, tornem al carrer

Esther Laso

El passat 24 vaig tenir l’honor de representar a ERC La Roca al acte organitzat per l’Associació de Municipis per la Independència en col·laboració amb l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. Em sento molt vinculada a les tres organitzacions, per diversos motius. Els meus dos fills, de 3 i 5 anys, són socis d’Òmnium Cultural. Respecte a l’AMI, vaig ajudar a portar all ple municipal de La Roca del Vallès l’adhesió del municipi. Aquell debat, probablement el primer en l’eix nacional del nostre Ajuntament, es va poder donar al ser portat a Ple per ERC -a ERC sempre hi som, sempre- a instàncies d’ANC La Roca del Vallès, de qui en sóc membre des de fa més de dos anys i on, en aquells moments, era tresorera. Vull agrair públicament als meus companys de l’ANC La Roca que em convidessin a acudir-hi.

En l’actualitat col·laboro amb l’ANC a través de la Sectorial de Psicòlegs. He acompanyat aquesta sectorial des dels seus inicis i anticipo que tenim molt a dir en aquesta última etapa del procés. Contem amb uns membres excel·lents. Us presento a l’actual coordinadora, Dolors Marín (a la dreta) que va ser la primera presidenta de l’ANC. Amb ella altra Esther (a la esquerra), que en va ser membre del primer secretariat d'ANC. Un luxe de trobada!

Com a convidada en qualitat de candidata, en lloc de seure al costat dels meus companys, com jo hagués desitjat, vaig ser ubicada amb la resta de partits, molt a prop de l’escenari. Entre els assistents, vaig trobar-me amb Marta Rovira. Ens va enviar molts ànims i ens vam desitjar molts bons resultats per al 24. I jo no tinc cap dubte de que així hi serà.

Però era una nit dedicada a la independència i en aquest context els partits estem units sense esquerdes. Així que va ser una alegria trobar-me al meu amic Andreu Vàzquez, 8è a la llista de de CiU a la Paeria de Lleida (“Molta sort, Andreu!). Segurament, l’Andreu i jo no estaríem d’acord en molts temes polítics, però ambdós tenim molt clar que en l’àmbit del país som una sola veu.

Constatar que ICV també ha tingut -i encara té- representants en el independentisme és una satisfacció. Probablement Raül Romeva ha estat el millor polític que ha mai passat per aquesta força política.

Després d’un mesos de latència, el moviment independentiste retorna amb tota la força i il·lusió, i amb un gran lema “Tornen les urnes, tornem al carrer”. Si encara no heu vist el vídeo, no us el perdeu. Ens mostra la força d’un poble en moviment i ens fa l’encàrrec, als que acudim com a candidats a les eleccions del 24M, de començar la independència a tots i cadascun dels nostres pobles i ciutats. Ja hem guanyat a 200 ajuntaments: ens queden gairebé 800 més.

Crec fermament que la nostra Independència també ha de comportar una nova manera de fer política, a tots els nivells. Hem de foragitar el sectarisme, el nepotisme i l’obscurantisme del que la Catalunya autonòmica no ha estat aliè. Hem de fer un país net, on política sigui un terme antagònic amb imputació judicial. Hem de mostrar com la política, especialment la municipal, pot ser el millor servei a fer als teus. En definitiva, hem de tornar d’on mai havíem d’haver marxat: la honradesa, la transparència i la feina ben feta.

La transparència no és una mena d’esnobisme. És una auditoria constant sobre on van els nostres diners, assegurant que acaben on la gent els vol i els necessita. I aquest és l’únic camí per millorar les prestacions socials, pagar les pensions, invertir en educació i aconseguir que la sanitat tingui la qualitat que tot ens mereixem.

Apel·lo a tots i cadascun dels roquerols i les roqueroles, i els hi demano el seu vot per fer de La Roca del Vallès un municipi independentista de debò, però en aquesta entrada vull dirigir-me especialment a les 3.204 persones que el 9 de novembre van votar Sí/Sí a l’Institut Sant Jordi, el Punt de Participació on jo vaig ser gestora i on vaig viure una de les jornades més felices dels 10 anys que porto vivint a Catalunya, a La Roca del Vallès.  

Votants del Si/Si: tornen les urnes, torneu al carrer! 

3. Esther Laso Esteban: “L’atur no és només un problema econòmic: és una qüestió de dignitat”

Si uns mesos enrere, algú m’hagués dit que estaria a una llista electoral, hauria rigut una bona estona. L’únic que no és una sorpresa és haver-ho fet de la mà d’ERC, amb qui comparteixo la seva visió de la política social, i amb uns companys honestos, treballadors i il·lusionats per canviar el paradigma de la política a la nostra vila.

Em dic Esther Laso, tinc dos fills petits, sóc madrilenya -roquerola per elecció des de fa una dècada- i treballo des de fa més d’una dècada com a psicòloga freelance. Sóc especialista en psicologia d’emergències i com tal he treballat per la companyia Spanair, formant part de la coordinació de l’accident del 2008, i com formadora del seu pla d’emergències. He estat supervisora de cases d’acollida de dones víctimes de violència de gènere durant quatre anys i he participat en la creació del Manual de Buenas Prácticas en Atención a Violencia de Género del Ayuntamiento de Madrid; com a psicòloga forense, he treballat per a la Consejería de Justicía de Madrid en la creació de la Unidad de Atención a las Familias en el Instituto Anatómico Forense. En l’actualitat participo en el programa de Proinfància de la Fundació La Caixa que dóna suport psicològic a menors amb mancança de recursos econòmics.

La meva feina m’ha permès entrar en contacte amb realitats molt dures, que no sempre són ben conegudes i que no obtenen els recursos més acurats. És precisament aquest motiu el què m’empeny a entrar en política: transformar un coneixement tècnic en programes polítics per a les persones.

Més enllà d’aquests projectes, que us explicaré en properes blocades, i dels que recullo a les converses amb altres roquerols, el que realment m’importa és que s’entengui la política d’una altra manera. Hem de retornar a l’Àgora clàssica i que tot ciutadà sigui partícip de la gestió de la seva vila.

La veu de la gent no pot ser sentida únicament cada quatre anys. Ans al contrari, vull una política transparent, on tothom sàpiga què s’està fent amb els seus diners, participativa, afavorint la intervenció del ciutadà en les decisions, i propera.

Com tots els meus companys, estarem encantats de rebre les vostres propostes i comentaris tant aquí mateix com a larocavalles@esquerra.org.

I és que la política, som tots.