Gent Valenta al Palau

Amunt! Ben amunt!

La data del 16 de novembre de 2010 ha estat un gran dia per la cultura dels Països Catalans, una data per la història. La UNESCO ha declarat els castells i el Cant de la Sibil·la Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La trobada internacional va comptar amb la presència d’una delegació catalana encapçalada pel president de Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, qui va declarar que “la declaració és un reconeixement internacional molt important per a la cultura catalana i per al món casteller en particular. Aquest reconeixement ens referma la singularitat i ens fa més universals.”. També hi eren presents els membres de la Comissió “Castells patrimoni immaterial de la humanitat”, formada pel director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila; el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Miquel Botella; l’editor de la revista Castells, Jordi Roigé, i el cap del departament de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, Lluís Garcia Petit.

Dit això, permeteu-me una doble llicència. A més de felicitar a tots els components de totes les colles castelleres del nostre país, vull felicitar especialment a la meva colla castellera de cor, els SAGALS D’OSONA. Perquè dic doble llicència? Perquè gràcies a un membre d’aquesta colla, sóc militant d’ERC i el Departament de Cultura de la Generalitat, encapçalada per un Conseller d’ERC ha fet possible aquest esdeveniment.

La història va començar gairebé simultàniament. A la tardor del 2005 i vinculat als meus estudis d’historiadora i a la meva tasca com a secretària del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers, vaig contactar amb Lluís Casellas, que llavors era regidor de Cultura de Vic per ERC i membre de la colla castellera dels Sagals i qui em va engrescar a formar part de la colla. Al mateix temps, va ser qui em va avalar per entrar a formar part d’ERC com a militant. Al cap de gairebé cinc anys, en Lluís és el president dels Sagals d’Osona i jo tinc l’honor d’encapçalar com a presidenta, la Permanent Comarcal del Vallès Oriental.

Malauradament i per manca sobretot, de temps, m’és impossible compaginar la tasca que m’ha tocat de fer amb el temps lliure que voldria per dedicar entre d’altres coses, a fer castells, però els valors que transmet el món dels castells m’ajuda a portar a terme amb força els meus projectes tant polítics, com personals. Com molt bé deia dimarts mateix l’Ernest Benach “En un món cada vegada més individualista, els castells requereixen la conjunció d’un seguit de valors, com la solidaritat, la integració, la cultura de l’esforç i l’acceptació de les persones pel que són. No hi són importants ni la condició social, ni el color de la pell, ni l’edat, ni el gènere. El que hi importa és el treball en equip, la perseverança, l’enginy, la valentia”.

És ben cert, el món casteller t’ensenya aquests valors i si els saps assimilar bé, els pots utilitzar en qualsevol àmbit de la vida. Us posaré un exemple molt entenedor. En un castell, tots els elements en són importants; el baix és qui suporta directament el pes de tota la estructura, però aquest element necessita altres elements de suport: crosses, taps, vents, laterals...jo havia fet tant de tap com de crossa i sé de la importància de cadascuna de les peces que conformen un castell, per senzilles que semblin. El baix doncs, acompanyat dels elements abans esmentats, suporta sobre les seves espatlles a tots els pisos del castell, per acabar amb la canalla, l’acotxador i l’enxaneta. Us faig aquesta semblança perquè podem assimilar aquestes peces amb els actius del nostre partit: baixos, crosses, taps, vents i laterals són els militants de base; cadascun dels pisos que conformen el castell, a mesura que van pujant, són les estructures a nivell local, comarcal, regional, etc., fins arribar als nostres candidats al Parlament dels Diputats i al president del partit que és el nostre primer candidat a la Presidència del Parlament.

Ara estem a les portes d’una nova etapa de govern. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim un dret i un deure per exercir: el diumenge 28 de novembre tenim la possibilitat de decidir el nostre futur. Quines opcions tenim? Encara que sembli que hi ha un ampli ventall de partits i opcions polítiques, només n’hi ha dues. I perquè només dues? Per fer un símil, és com quan et pregunten en un examen de teoria de la conducció, quantes marxes té un cotxe. Molts diuen cinc o sis, però en realitat, només n’hi ha dues: la marxa endavant i la marxa enrere. Tenim doncs, només dues opcions: decidir-nos a construir una Catalunya independent, amb un futur pròsper, amb poder per administrar els nostres propis recursos sense que tinguem que discutir-nos dia sí i dia també, amb el govern espanyol o bé el contrari, donant l’esquena a tot plegat i restar a mercè d’un govern conservador, que no ens enganyem, socialistes i convergents no divergeixen gaire.

Amb tot això que us he volgut explicar, hi ha un missatge molt clar. El dia 28, sortiu de casa, aneu a exercir el vostre dret democràtic i sobretot, voteu en consciència. Reflexioneu, penseu quin futur voleu per vosaltres, pels vostres fills i per les generacions futures però no us oblideu dels vostres pares, avis i de tots els catalans i catalanes que des de fa 300 anys han vist i veuen com hi ha un estat que els oprimeix, un estat que sempre que ha pogut, ha castigat el nostre país, ha castigat Catalunya.

Catalunya però no es rendeix ni es rendirà mentre tingui aquest planter que amb tot el seu cor, la seva força i la seva empenta mira amunt, sempre amunt, per poder coronar el castell perfecte.

Companys, companyes, catalans nascuts a Catalunya i nouvinguts, tots vosaltres, VOTEU ESQUERRA, voteu l’únic partit que fa gairebé 80 anys que lluita per tots vosaltres, per Catalunya!

VISCA ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!

Maria Llerda i Jané
Presidenta comarcal ERC Vallès Oriental

Perquè demanem el vot per ERC?

El proper dia 28 de novembre de 2010, el país es troba davant d’unes eleccions al Parlament de Catalunya de gran transcendència històrica. Més si tenim en compte les mutilacions recents infringides pel Tribunal Constitucional a l’Estatut, aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, i les posteriors agressions al català com a llengua pròpia del país.

A les properes eleccions no ens juguem només, una major o menor representació parlamentària i estar o no al govern; ens juguem que el creixent sentiment d’adhesió a la causa de la independència per bona part de la població quedi estroncat, les polítiques socials pateixin greus retallades, que el referèndum d’autodeterminació s’allunyi en l’horitzó... Ens juguem que el futur del país caigui en mans de forces polítiques hostils a la nostra realitat nacional i a la democràcia.

D'aquest fet, en som tots una mica responsables. Els i les que signem aquest text hem sigut, en no poques ocasions, crítics amb les decisions i les persones que han dirigit el partit a nivell nacional durant els últims anys. Ara bé, ho hem fet sempre des del respecte degut als companys i companyes, i amb la voluntat de fer un partit més fort i més unit, capaç de liderar el moment històric que vivim com a país. Però aquest sentit de l'autocrítica mai no ens ha fet oblidar que Esquerra segueix essent l'eina que aquest país necessita per seguir avançant cap a la independència i la justícia social.

Com a militants d'Esquerra, doncs, volem reafirmar-nos en la nostra voluntat de treballar per un partit amb més de setanta anys a les seves esquenes, i encoratgem els companys i companyes que comparteixen neguits i opinions amb nosaltres a ésser actors actius d'aquest nou procés electoral que és aquí mateix i en el qual el nostre partit ens demana el nostre màxim esforç. I és que aquesta, és una aportació simple, honesta i oberta a tots els qui volem seguir formant part d'un projecte ambiciós i il·lusionant.

Demanem doncs, la màxima participació en la campanya i la mobilització dels simpatitzants i votants del nostre entorn, perquè alhora ens comprometem també a treballar de valent després de les eleccions perquè ERC:

1) Potenciï i aprofundeixi de nou en la seva línia estratègica de país, com a instrument més útil –i encara més necessari- per desenvolupar polítiques socials progressistes i contribueixi a accelerar -des del rigor, la fermesa i la coherència- l’alliberament nacional del poble de Catalunya.

2) Treballi per a crear un debat intern tranquil, que es fonamenti en la unitat i la pluralitat de pensaments i opinions, que valori aquesta diversitat com a riquesa transformadora: només des de la pròpia capacitat per a gestionar aquest escenari, podrem generar un partit de majories i capaç d'afrontar un futur millor.

3) Apropi, intensifiqui i potenciï la col·laboració amb els moviments populars que treballen per obtenir l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya, perquè l'alliberament nacional i social no és només cosa dels partits, sinó que ens cal la societat, el poble autoorganitzat i en marxa.


Visca Catalunya Lliure!
Visca Esquerra Republicana de Catalunya!

Oficina Antifrau 2003 vs 2010