



Ara més que mai, i davant les reestructuracions
empresarials, la possible pèrdua de milers de llocs
de treball i l’ofec de les economies familiars, cal
una aposta clara per més i millors polítiques socials
que garanteixin l’accés dels i les catalanes als
serveis socials bàsics.
Ara més que mai, cal un finançament just per a
Catalunya,les Illes Balears i el País Valencià.
Cada punt percentual de PIB que perdem com a
conseqüència de l’espoli fiscal ens impedeix fer
front amb garanties a l’actual crisi econòmica
perquè suposa una pèrdua molt important de
riquesa i impossibilita la creació de milers de
llocs de treball.
Ara més que mai, necessitem un nou model
de creixement que ens allunyi de la dependència
del sector de la construcció i del petroli, que es
basi en l’estímul a l’economia productiva i que
aposti per les tres «F»: transport de mercaderies
per Ferrocarril, la Fibra òptica, les noves
tecnologies i la innovació, i la Formació dels
treballadors de sectors en crisi perquè tinguin
més facilitats de readaptar-se al mercat laboral.
Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d’estat del benestar adequat a les necessitats bàsiques del nostre país.
- Per unes polítiques actives d'ocupació pròpies. Diem prou a esperar la concertació pendent des de l'any 2006.
- Exigim més recursos humans i econòmics en els serveis d'ocupació per poder establir itineraris d'inserció personalitzats a les persones aturades.
- Per una reforma de la formació professional que garanteixi l'adaptació formativa i professional als llocs de treball.
- Per què s'incentivin les activitats econòmiques que aportin valor afegit i ocupació.
- Diem prou a l'empresariat que davant les dificultats del cicle econòmic fugen i deslocalitzen la producció.
- Prou a les solucions de guany a curt termini, per una veritable reforma i modernització dels models productius que generin ocupabilitat.
- Prou a l'atur generat per l'especulació econòmica de l'empresariat.
- Prou a la pèrdua constant de poder adquisitiu dels treballadors catalans.
- Per què un quilo de pa no costi a Catalunya més temps de treball diari que a la resta de l'Estat espanyol.
- Per què la seguretat laboral s'incrementi amb el mateix percentatge que els guanys empresarials.
- Per què els joves i els col·lectius de nouvinguts no continuïn sent els col·lectius amb major sinistralitat laboral i precarietat.
- Per l'efectiva transferència de tots els recursos de la Inspecció laboral a la Generalitat de Catalunya.
- Per la millora i l'increment de les prestacions socials i per un salari interprofessional digne.
Cal continuar construint la nació des dels llocs de treball. La lluita social i laboral també és la lluita nacional.
Visca el primer de maig. Visca Catalunya!