A Catalunya i a la resta de Països Catalans cal restaurar la confiança en la política i en la noció mateixa del compromís públic. I més en temps de crisi. Ara ens calen gestos de coratge ciutadà que ajudin a reforçar la il·lusió col·lectiva. Per això és una molt bona notícia que l'Oriol Junqueras hagi decidit fer un pas endavant i opti a esdevenir, en les properes eleccions del 7 de juny, diputat del Parlament Europeu. La seva trajectòria com a historiador, professor universitari, divulgador cultural i periodista, caracteritzat de sempre per una insubornable visió social i nacional, són una carta de presentació excel·lent davant l'opinió pública.
Avui ja som una colla de generacions que, després de la transició, hem crescut amb les promeses incomplertes de caminar cap a la sobirania i el benestar. La realització com a nació plena passa per una altra forma de fer política, que miri als ulls dels problemes de la gent i que els sàpiga dir no pas allò que volen sentir sinó, sobretot, allò que han de saber. El dret a decidir i les reformes estructurals que hem d'encarar ens han de conduir cap a un altre escenari en què els catalans puguem recuperar la confiança en nosaltres mateixos. Hem de recuperar el control del nostre destí, tal com ho vam començar a fer després d'una llarga dictadura i tal com ja ho havíem fet el primer terç del segle XX. Malgrat les adversitats, el poble català ha sobreviscut com a nació, perquè la seva gent ha treballat de valent per encapçalar grans moviments transformadors, com la revolució industrial o la superació de la crisi i la inserció en el mercat europeu a finals del segle passat.
El futur que ja ha començat passa per la globalització i per treballar amb les eines necessàries per aprofitar les oportunitats de mirar-nos el món sense por, amb el convenciment que el nostre autogovern, les nostres empreses i la nostra cultura, d'arreu dels Països Catalans, tenen moltes coses a dir i a compartir amb els altres pobles i nacions d'arreu.
Europa és la gran oportunitat per mostrar-nos tal com som. Cal que la nostra veu s'hi expressi amb claredat, amb l'orgull de representar de manera desacomplexada una nació gran, amb una llengua que és la vuitena amb més parlants de la Unió Europea. Des de Ramon Llull fins a Gaudí, Dalí, Miró, Tàpies o Barceló, hem contribuït a escriure les pàgines de la història cultural d'Europa i volem reivindicar el nostre dret a construir Europa al costat dels Estats.
Europa, en la dinàmica de crisi actual, es juga tant la possibilitat d'esncapçalar la societat del coneixement, per liderar la transformació i la sostenibilitat dels sistemes de producció del nou ordre internacional, com la pervivència d'un model social que garanteixi la cohesió, el benestar i la igualtat d'oportunitats per a tothom.
Per superar els reptes ens cal el suport de la gent. I només amb l'aprofundiment de les llibertats democràtiques de pobles i ciutadans ens podrem identificar de veritat amb el projecte europeu. Perquè Catalunya i els Països Catalans també es construeixen des d'Europa. La tasca és cretament difícil i no podem resoldre tots els problemes, però podrem avançar si som capaçs de superar l'estadi de la queixa i de la disputa partidista que ens ha dividit els darrers trenta anys, i que ha impedit assolir moltes fites que encara tenim pendents.
Avui, al poble català li calen idees clares, esforç i un esperit constructiu per unir totes les capacitats vers un projecte que desperti l'entusiasme col·lectiu. Nosaltres ens fiem de l'honestedat i la preparació de l'Oriol Junqueras. Sabem que ell reuneix les qualitats i les virtuts per encapçalar un moviment que, pas a pas, redreci la confiança i la il·lusió de tots plegats en l'anhel de ser cada cop més lliures.
Nosaltres, Junqueras.
Una nodrida delegació d'esquerra, encapçalada pel candidat al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, i la portaveu parlamentària, Anna Simó, es van desplaçar ahir a Brussel·les per sumar-se a la marxa convocada per la plataforma ciutadana "10.000 a Brussel·les per a l'autodeterminació", que ha aplegat més de 10.000 persones segons els organitzadors, per reclamar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
