La Roca és molt més que el soroll que generen una o deu polèmiques publicades en un diari; és molt més que una discussió en un ple municipal; és molt més que el clima de tensió que s'ha generat al municipi. La Roca és un entorn natural que volem preservar. Per això l'equip de govern està evitant que s'urbanitzin espais com Maiols i Can Planes. Per això s'ha aturat l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) que es pretenia fer a Can Granota.
La Roca és cohesió social. Per això es vol presentar els propers mesos el pla d'habitatge públic. Per això es potencien els serveis socials del municipi i es projecta un equipament assistencial per a la nostra gent gran. La Roca és un entorn urbà dispers, al qual hem de donar vida. I per això s'estan planificant nous espais de cohesió social. A la Torreta, a l'entorn del carrer Canàries; a Santa Agnès, a través de la urbanització del carrer Gaudí; a la Roca, convertint el carrer Major en una illa de vianants o humanitzant el carrer Catalunya.
La Roca és un poble esportiu. Per això l'equip de govern ja ha presentat una nova eina de planificació d'equipaments, per tal que es puguin superar en pocs anys els dèficits actuals en espais esportius per les entitats. La Roca és participativa, i per això estem fent realitat un reglament que articuli noves formes de participació diversa que hem de tenir els ciutadans, les entitats, i els partits.La Roca és cultura, i és recuperació de la identitat local. Per això s'està augmentant i diversificant l'oferta cultural que es fa al municipi, omplint de contingut els espais culturals i recolzant iniciatives orientades a donar valor a la recuperació de la memòria històrica local. La Roca és garantir la millor educació possible als nostres fills. Per això ja s'ha licitat la nova escola de la Torreta; i s'ha traslladat l'escola de música al Centre Cultural, fent una reforma integral d'alguns espais. Per això s'està avançant per construir l'escola bressol de la Torreta i s'han posat les bases per construir una escola a Santa Agnès.
La Roca és recuperar el riu Mogent, i per això s'està donant forma a un dels trams del parc fluvial, que permetrà un major apropament dels roquerols a l'entorn natural del riu i alhora millorarà la cohesió dels nuclis urbans de la Roca Centre amb Can Colet i Can Borrell, a través d'un nou pont. La Roca és millorar els seus equipaments. I per això els pressupostos d'aquest any inclouen una ampliació i millora del Centre Cívic de Santa Agnès, unes noves dependències de la Policia Local i una reforma de la sala de plens de l'Ajuntament.
La Roca és pensar en positiu, és creure que som un municipi amb moltes potencialitats per desenvolupar. Tenim motius per no perdre la il·lusió. Perquè, com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.Albert Gil i Gutierrez | Regidor d'ERC - la Roca
El passat divendres 28 de maig el company Joan Puigcercós va visitar el Vallès Oriental. L'agenda de visites s'inicià a Caldes de Montbui a migdia. Després d'atendre a la premsa a la Plaça de la Font del Lleó sobre temes d'actualitat, Joan Puigcercós, acompanyat de la Presidenta comarcal Maria Llerda, del Vicepresident Quim Ferriol, del Secretari d'Organització Albert Biescas i del Portaveu comarcal Jordi Morera es van reunir amb una representació d'empresaris del turisme termal i rural del Vallès Oriental. Durant l'intercanvi d'idees, els empresaris termals de Caldes van demanar comunicacions ràpides amb Barcelona. El President d'Esquerra els hi va respondre que l'actual crisi afavoria el criteri del partit sobre el Quart Cinturó, "compactat a la trama urbana i respectuós amb els espais naturals", imprescindible per l'activitat turística. El dirigent republicà va destacar que el futur del sector passa "per ser capaços de vendre els continguts turístics del país".
Posteriorment a aquesta trobada, la Permanent comarcal i el President van dinar plegats a La Roca del Vallès per tenir una canvi d'impressions sobre la situació actual del país i del partit, i sobre els plans de la Permanent comarcal que acaba de encetar mandat. Al dinar es van afegir els adjunts a les Secretaries d'Organització i Formació, Jaume Martí i Pep Mur, respectivament i el Secretari d'Imatge i Comunicació Ramon Vilageliu.
Acabat el dinar de treball es van visitar les instal·lacions del Circ Cric on Puigcercós i els representants de la comarca van ser rebuts per en Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i el seu equip. Després d'una distesa conversa, on la gent del Circ Cric van transmetre les inquietuds i problemes d'aquest projecte cultural, amb unes especificitats ben particulars, es visitaren les diferents dependències del recinte.
La visita va concloure a L'Esbarjo Verdi de Cardedeu, un cinema que intenta oferir a la comarca una programació cinematogràfica de qualitat, gràcies a l'esforç conjunt del la Regidoria de cultura, encapçalada per en Miquel Pujadas d'Esquerra Cardedeu, l'Associació Brubaker i el cinemes Verdi de la vila de Gràcia. Després d'un recorregut per la sala i d'una conversa amb els impulsors del projecte, Puigcercós va felicitar-los per la iniciativa i destacà la importància de la Llei del Cinema per protegir aquest tipus d'equipaments culturals, és va donar per acaba la visita al Vallès Oriental.
Hi ha dues coses que tinc molt clares vers l’esdevenidor de Catalunya. La primera és que això del socialisme s’ha acabat. La culpa és seva per la mala gestió, per la seva supèrbia i per la seva incompetència. Poden amagar-se darrera d’Esquerra o d’Iniciativa, que fan bona aquella dita de “Digue’m amb qui vas i et diré com ets”, però el cap visible són ells, no ho dubtin pas. La segona convicció que servo és que moriran matant. Què vull dir amb això? Doncs que, acorralats per totes les bandes, amb un Govern que fa aigües d’ençà mesos i mesos, amb un Ajuntament de Barcelona fantasma, espectral, sense suc ni bruc i amb una contestació i un rebuig social sense parió, saben que han d’anar a morir a la forca, políticament parlant. Quan un ha tingut tot el poder a les seves mans, i no ho ha fet bé, s’ha refiat d’un ZP que té gent com la senadora aquesta que es permet dir "Hay parados con BMW y con hipoteca", com si això de la crisi fos culpa de la gent treballadora, hauria de fer un exercici d’humilitat i de reflexió. Si tens a un alcalde a qui el vuitanta per cent dels votants del referèndum de la Diagonal li han dit que no, la cosa té prou gruix com perquè algú convoqui a capítol als dirigents socialistes catalans i s’analitzi amb calma i serenor que s’ha fet malament. Això fóra, doncs, el lògic, l’enraonat, l’esperable en un partit normal. Doncs no. La reacció dels socialistes que veuen com s’acaba el partit i ja hi som, com aquell qui diu, en temps de descompte, és l’agressivitat, l’empastifada, el recolzar als perdedors, el crit, la histèria i la maledicència. Qui més qui menys que defensem que cal un canvi a Catalunya en tots els ordres, hem viscut algun rampell d’aquesta agror, d’aquesta mala llet, d’aquesta política de crit, consigna i patada al canyell. Són gent de mal perdre, veig. I això que s’han fet un fart de tenir derrotes. Però, senyores i senyors, si un servidor criticava el President Pujol, que creia quan governava que Catalunya era ell, no puc per menys que dir que els socialistes s’han cregut que l’Ajuntament de Barcelona és seu i no se’n parli més. A l’Hereu, ni tocar-lo. Fan una remodelació del Cartipàs municipal totalment absurda i lampedusiana i apa, embolica que fa fort que ja farem molta campanya, uns fulletons ben macos i tothom ens votarà. Ah, i pobre d’aquell que gosi discrepar-hi del dogma! Com he comentat a d’altres llocs, els socialistes han deixat de ser un partit normal, com la resta, amb les seves llums i les seves ombres, per acabar esdevenint una secta on la discrepància es paga molt cara i el criteri propi és incompatible amb la militància. M’agradaria, en aquest sentit, fer una crida a la gent amb sentit comú que hi ha al PSC perquè s’alci i digui que ja n’hi ha prou d’aquest color. No sé si encara hi són a temps, si en queden gaires – vull pensar que sí – i si serviria per a quelcom més que per a deixar palès que la social democràcia no va de la mà de la bogeria, de la inutilitat i de la cadira per la cadira. Si no espavilen, restaran com a partit residual dins del panorama català. Potser ja és aquesta la seva voluntat. Morir matant. La llàstima és que quan un agafa aquestes postures en política, el primer dany col·lateral és el propi partit, el propi electorat, els mateixos socialistes. Perquè perdre, el que en diem clar i català, perdre, perden segur. La manera de fer-ho ja és qüestió d’estil, de modus i d’ètica.FONT: www.eldebat.cat
La Roca és molt més que el soroll que generen una o deu polèmiques publicades en un diari; és molt més que una discussió en un ple municipal; és molt més que el clima de tensió que s'ha generat al municipi. La Roca és un entorn natural que volem preservar. Per això l'equip de govern està evitant que s'urbanitzin espais com Maiols i Can Planes. Per això s'ha aturat l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) que es pretenia fer a Can Granota. 
